Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Pere Mas

Avui dilluns m'aixeco com cada dia a dos o tres quarts de set, depèn de si la casa està endreçada o no. Aquest quart d'hora de diferència l'aprofito per posar ordre i després em prenc una barreta de cereals i un suc de taronja. A les vuit surto de Matadepera, i depèn del trànsit, trigo mitja hora, tres quarts o una hora a arribar a la ràdio. Si no vaig tard, a dos quarts de nou ja fem la reunió en què definim els temes del dia i després ens posem a treballar. A diferència d'altres, jo m'escric els meus propis guions. Ho repassem tot a tres quarts de 12 i a les 12 estem en antena. Avui entrevistem el Pau Donés, ve l'Àlex Gorina a parlar de cine i amb la Sílvia Soler parlem de la família en clau d'humor. És un programa una mica atrevit i gamberro, però sempre amb un somriure. Hi ha bromes que alguns no entenen, com ens va passar fa uns dies quan vam trucar a la casa reial. Mai m'hauria imaginat que una broma pogués tenir tanta repercussió, però quan va començar a córrer per internet i va sortir de mare, vaig tenir por, tenint en compte els "precedents". Afortunadament no va passar res i el programa n'ha sortit afavorit.

Quan acabo a la ràdio, la majoria de tardes, com avui, surto disparat cap a TV3, on col·laboro en el programa Divendres del Xavi Coral com a comentarista d'actualitat. Em llegeixo ràpidament el guió que m'han fet arribar, em maquillen i entro al plató. Com que cap a les 6 ja estaré, encara aniré a l'acte d'entrega dels Premis Gaudí a l'Arteria Paral·lel.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT