Publicitat
Publicitat

Peret Reyes: "La rumba catalana viu el seu millor moment"

Artista!Peret Reyes (Barcelona, 1953) és una icona de la nostra rumba. Els seus concerts, autèntiques festes gitanes, arriben al clímax quan exhibeix el seu domini d'un instrument de percussió singular: una humil taula de fusta

Quedem amb Peret Reyes, una llegenda de la rumba catalana, davant de la porteria del passeig de Gràcia on treballa. Per fer les fotos anem al jardí del Palau Robert, i hi arribem just en el moment en què uns operaris estant muntant un escenari. "Bon ambient", diu el Peret, que facilita la feina del fotògraf amb quatre posats ben rumbers.

El seu últim disc, Cop de taula (Taller de Músics), és una reivindicació contundent de les arrels de la rumba catalana.

No sé què passa però encara hi ha gent que es pensa que la rumba ve del sud d'Espanya o, fins i tot, de Sud-amèrica. Doncs no, la rumba és un invent de Barcelona, del gitano català.

Fins i tot inclou una versió del Virolai .

Gràcies a un amic meu, el Fajardo de Sant Sadurní, vaig poder cantar la meva versió del Virolai al pare abat de Montserrat, que em va rebre en una audiència privada, i li va encantar. Hem de conservar i defensar les nostres senyes d'identitat. Sobretot, la nostra llengua, que cada dia rep més atacs. Nosaltres hem sigut molt educats amb tothom, però els altres no han estat educats amb nosaltres. Jo en un bar vull demanar un tallat, no un cortao .

A la rumba catalana sempre li han sortit molts pares...

La rumba va néixer als anys 40. Ho va fer en tres barris barcelonins: Gràcia, Hostafrancs i Sant Antoni i voltants, concretament al carrer de la Cera. Un dels pioners va ser el meu avi i a Gràcia era molt conegut el pare del Pescaílla, que li deien així perquè tenia una parada de peix. A la mateixa època a Hostafrancs alguns vells ja feien uns ritmes que començaven a sonar a rumba. L'estil actual és una evolució d'allò. A més, cada barri va aportar una forma de rumba. A Gràcia era més melòdica i amb el temps s'hi va fer més encara, perquè el Pescaílla, el marit de la Lola Flores, era un fan de Frank Sinatra. A Hostafrancs, però, sempre s'ha fet una rumba més aflamencada i al carrer de la Cera, més rockera i agressiva.

La rumba va ser la banda sonora dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Sí, però no va ser un punt d'inflexió, com es va dir llavors. En realitat la rumba es va donar a conèixer mundialment gràcies a Peret. Jo vaig treballar amb ell 30 anys. Vaig ser un dels seus palmeros . La rumba era la música que ballava la jet set i la que sonava a les festes privades de la gent de casa bona. La mala fama va venir després, quan es va etiquetar com a rumba una cosa que no ho era i van triomfar grups com Los Chichos i Los Chunguitos. Feien bé el que feien, però no era rumba. Aquells gitanos, que no eren catalans, van aprendre el nostre estil, però les seves lletres parlaven d'heroïna, punyalades... Van ser grups molt famosos i van donar la imatge que la rumba era cosa de mala vida. Tot el contrari, mai ha estat així.

Va col·laborar amb el Gato Pérez, un músic a qui es troba molt a faltar.

L'apreciava molt, com ell a mi. Fins i tot em va dir que seria el padrí del seu pròxim fill, quan feia poc que havia estat pare. Desgraciadament poc després es va morir.

Com ha estat l'experiència del taller que ha fet a la presó de Quatre Camins?

Molt maca i gratificant. Donàvem classes de guitarra i de cant. Però el primer dia que vaig entrar allà... tot em va impressionar molt. Les reixes, les tanques, les portes de ferro que t'obren des d'una cabina. Ho vam fer durat dos mesos i els alumnes van participar-hi amb moltes ganes. Alguns tenien un nivell tan bo que els hem enregistrat un disc que sortirà el setembre, si tot va bé.

¿La música no dóna per viure i per això treballa també de porter?

Gràcies a Déu he pogut viure només de la música durant 30 o 35 anys. I això és molt. Vaig treballar amb Peret en la seva millor època. Coi, però si he tocat amb tothom, des de Los Amaya fins a Albert Pla. Però em vaig casar, vaig tenir tres fills i, esclar, amb una família no pots estar pendent que et surti un bolo. La llum, l'aigua i el pa s'han de pagar. No puc dir al de la botiga que quan tingui un bolo li pagaré.

Els teus fills també han sortit rumbers?

Professionalment s'hi dedica un d'ells, però tota la família ho porta a la sang. Si els meus fills no són rumbers, els mato [riu]. El gitano català sempre ha lluitat perquè la rumba catalana no es perdi. Quan ningú en parla, el gitano la segueix tocant. Baixarà la intensitat del foc, però no deixarem mai que les brases s'apaguin del tot. Ara estem contents, perquè des de fa 3 o 4 anys que vivim el millor moment de la rumba catalana. Mai hi havia hagut tants intèrprets de rumba com ara. I és curiós, però en aquest moment hi ha més intèrprets paios que gitanos, i això és fantàstic, perquè no estem sols en la lluita.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT