Publicitat
Publicitat

Però els gossos parlen o no parlen?

Una dona estava buscant bolets amb una amiga que portava el seu gos quan li va picar una vespa, va entrar en xoc anafilàctic i va deixar de respirar. L'amiga va demanar auxili per telèfon, però l'ajuda trigava a arribar perquè eren en un bosc molt espès i era difícil localitzar-les. Aleshores el gos, en lloc d'obeir el seu instint i quedar-se allà llepant la mà a la moribunda, va sortir disparat com un coet, va travessar el bosc, va trobar l'equip de rescat i el va guiar fins al lloc exacte.

L'etnòleg italià Danilo Mainardi explicava fa poc aquesta història al Corriere della Sera per demostrar que els gossos no es regeixen exclusivament per l'instint, sinó que són capaços d'un comportament "intel·ligent". El gos d'aquesta història no sols va fer cas omís del que li manava l'instint (no allunyar-se de la malalta), sinó que també va elaborar un pla complex que implicava altres persones.

Aquesta història i els comentaris de Mainardi recorden l'extensa i antiquíssima literatura sobre la capacitat de raonament dels gossos, en particular les obres de determinats filòsofs grecs. Un dels textos que han exercit una considerable influència en la posteritat és la Història natural de Plini, escrita al segle I, que també tracta de peixos, ocells i altres espècies, tot i que se centra sobretot en el tema de la intel·ligència canina. Plini parla d'un gos que va reconèixer entre la multitud l'assassí del seu amo i que, amb lladrucs i mossegades, el va obligar a confessar el crim. També esmenta la història del gos d'un condemnat a mort que udolava al costat del cos del seu amo i que, quan un espectador li va tirar un tros de menjar, el va acostar a la boca del mort. I després, un cop van haver llançat el cadàver al Tíber, el gos va saltar a l'aigua per intentar rescatar-lo.

Però el debat més interessant des del punt de vista filosòfic sobre la intel·ligència canina ja havia tingut lloc com a mínim tres segles abans entre els estoics, els acadèmics i els epicuris. En el marc del debat estoic va sorgir un argument, atribuït al filòsof Crisip, que gairebé cinc segles més tard va reprendre i popularitzar Sext Empíric. Sext, filòsof i historiador grec, afirma que els gossos són capaços de fer un raonament lògic i, per demostrar-ho, va escriure que un gos, si arriba a una cruïlla de tres camins i el sentit de l'olfacte li indica que la presa no ha agafat ni el primer ni el segon, a l'acte es precipita cap al tercer sense ni tan sols aturar-se a ensumar. Probablement, el raonament del gos ha estat el següent: "La presa pot haver agafat aquest camí, o el segon o el tercer; ara bé, com que no és ni el primer ni el segon, ha de ser el tercer".

Sext també deia que els gossos tenen logos -raó- perquè saben què han de fer per curar-se quan es fan mal: treure's les estelles de les potes, mantenir immòbils els membres ferits i trobar les herbes adequades per calmar el dolor. Pel que fa a un llenguatge animal, és cert que els humans no entenem el que diuen els animals, però sí que ens adonem que els gossos emeten sons diferents segons les situacions.

Podem citar, per continuar, un contemporani de Plini, Plutarc, que en la seva obra Sobre la intel·ligència dels animals afirmava que, tot i que, sens dubte, el raonament dels animals és imperfecte en comparació amb l'humà, la manera com s'adapten a les situacions i prenen decisions demostra que sí que tenen aquesta facultat. I a Les bèsties fan ús de la raó , a aquells que creuen que és excessiu atribuir la capacitat de raonar a éssers que no tenen el concepte innat de la divinitat, Plutarc els respon que no tots els humans creuen en un poder diví.

ASobre la naturalesa dels animals , una obra del segle II, Elià parla d'animals que s'enamoren d'éssers humans. Porfiri, un neoplatònic sirià, afirma a Sobre l'abstinència de menjar carn d'animals , una obra escrita més de cent anys després, que la intel·ligència dels animals és un bon motiu per fer-se vegetarià. D'aquests temes se'n va continuar parlant durant l'Edat Modera i han arribat fins als nostres dies.

Malgrat que no hi ha una definició de la intel·ligència canina acceptada universalment, hauríem de ser més sensibles a aquest misteri. I si bé és excessiu demanar que tothom es faci vegetarià, potser caldria, si més no, que els amos menys intel·ligents que els seus gossos deixessin d'abandonar-los al costat de la carretera.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT