Publicitat
Publicitat

Judit Mascó: "No sóc una exmodel"

42 anys. Model en actiu i mare de 4 filles. Ara treballa menys, però ho disfruta més. No creu en la sort, però sí en les oportunitats. No ha provat mai les drogues ni tampoc ha volgut ser una estrella. Es té pensada i analitzada. Ha estat gelosa però diu que no és seductora: li fa vergonya. No s'adona que la miren i a vegades s'oblida que és la Judit Mascó. Fins que algú pel carrer la para i l'hi recorda. Llavors: Ostres sí! Que sóc jo.

Apareix darrere la finestra d'un àtic. Tot somriure: encant al primer hola. Desprèn serenitat; la posttranquil·litat d'una vida agitada. Parlem de viatges i excentricitats; de vides al límit i algun somni inesperat. Ho té clar: Jo sóc normal. Tinc sentit comú i sóc convencional. ¿És difícil encaixar la normalitat en un entorn excepcional? Sí. Durant una època canviava de continent tres cops a la setmana: podia agafar un jet privat i triar de quin color volia la limousina. I quan arribaves a casa? La meva mare em feia acabar el plat de verdura i tornar a casa a mitjanit. ¿Una vida de contrastos? I de contradiccions. ¿T'ha portat conflictes? Durant molts temps m'ha alterat. Ara ja no. Tinc la sensació que tot plegat li ha passat a una altra Judit.

DIVES I ERRORS. Fa girar la cua. Mou les mans. Parla sense parar: ¿Vas disfrutar el teu boom? No. I em sap molt greu: ara treballo menys i ho disfruto més. ¿Quan s'acaba la carrera d'una model? Jo encara estic treballant. No sóc una exmodel: els meus ingressos vénen de la meva imatge. No faig desfilades però treballo fent anuncis i fotos. ¿Estàs molt pendent de la imatge? En el sentit professional, sí. És tot el que tinc: jo sóc la meva imatge. És el meu actiu i el que el client contracta. ¿Què tens que als 42 anys segueixes treballant? Un passat: jo sóc qui sóc pel que he fet. Pausa. I contrapregunta: Qui ets? No sóc gaire especial en res, però sóc una persona agraïda amb la vida. Tampoc demano molt més. Fa una pausa, descreua les cames i segueix: Sóc treballadora i esforçada. Potser no he sigut la més guapa, però he estat molt llesta: anar de diva és un error.

ARRUGUES I FELICITAT. Seguim. Sobre astres i estels: Què et va faltar per ser una estrella? Comprometre'm al màxim. Hi va haver un moment que vaig haver de triar: la feina o la vida. Em feien deixar-ho tot per la carrera: Barcelona, els amics i la família, renunciar a fer vacances i estar disposada a treballar el dia de Nadal, anar a festes i portar la roba que ells volien. ¿Convertir-te en una altra? Sí: desaparèixer. Em volien anul·lar i construir una altra Judit. ¿I llavors et vas quadrar? Recordo que em vaig posar a plorar. Tenia clar que jo no volia allò. No em feia feliç. Jo no era feliç treballant tant. ¿Te n'has penedit mai? No. El que tinc ara sé que és per sempre. Per moltes arrugues que tingui sempre tindré la meva família. I això em dóna molta seguretat.

BARRERES I GENS. Deixem la vellesa per la bellesa: ¿Ser guapa t'ha obert més portes de les que t'ha tancat? A nivell professional m'ha obert totes les portes; a nivell personal, no. ¿T'ho ha posat difícil? La bellesa aixeca una barrera i una fredor brutal. Impacta i impressiona. ¿Ho notes quan la gent et mira? Sí. Però no hi puc fer res. Jo he nascut així, són els gens creuats dels meus pares. Despertes inseguretat? Suposo que sí, però el problema no el tinc jo. ¿I a tu t'ha passat mai? Amb les dones no perquè hi estic més acostumada; amb models masculins molt guapos, sí. Davant d'un Andrés Velencoso t'adones que la bellesa a vegades fa que no escoltis i analitzis.

PEIXOS I PREJUDICIS. ¿Pel fet de ser guapa has hagut de demostrar que eres més llesta? Sí. És un doble esforç i he hagut de trencar molts prejudicis. ¿Molesta? Al principi sí, ara ja no. Fins i tot em fa gràcia veure com descobreixen que hi ha una persona més interessant del que es pensaven. ¿Com portes la frivolitat del món de la moda? A mi m'encanta. ¿Et mous bé en les converses superficials? Com un peix a l'aigua: tan bé com em puc sentir sopant l'endemà entre converses molt més humanes i profundes. És la meva feina.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT