Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Pilar Vélez

És la directora del Museu Frederic Marès i avui commemoren el vintè aniversari de la mort de l'escultor

Em llevo a tres quarts de set i prenc un te i un suc de taronja natural. És el meu esmorzar de sempre. Amb això ja tiro fins a Barcelona. Visc a Arenys i agafo el tren fins a plaça Catalunya. Són 55 minuts en què aprofito molt el temps, el vagó és el meu despatx. Podríem dir que la meva jornada laboral comença quan hi pujo. A més, és una bona hora perquè tens el cap clar. A les nou seré al museu i serà un matí molt tranquil. Ja fa dies que tinc enllestida la intervenció de l'acte de la tarda. M'agrada tenir-ho tot preparat. Així que ens dedicarem a posar en solfa les línies d'activitats que estem preparant i treballarem en els nous catàlegs. I sobretot, contestarem correus. Els correus electrònics se'ns mengen, com a tothom, vaja. A l'hora de dinar tinc un àpat de feina. És a prop del museu amb una gent d'una fundació. A la tarda rebré el catedràtic Bonaventura Bassegoda i el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, que participaran en l'acte. A les set començarà la presentació de la guia il·lustrada de les col·leccions de Frederic Marès, feta per commemorar els vint anys de la seva mort. Vindran amics, família de Marès, persones del consell assessor... Tot de gent amb qui ens quedarem xerrant quan acabi l'acte. Llavors serà el moment de tornar al tren. El viatge serà més relaxat. Rellegint el diari, fullejant catàlegs. A quarts d'onze ja seré a casa i serà hora de sopar en família. Conversar, explicar-nos com ha anat el dia. I després a descansar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT