Publicitat
Publicitat

A LA CIUTAT

Pinotxo a Las Vegas de Barcelona

Seria demagògic dir que abans teníem un Govern que apostava per la recerca i el coneixement, i ho demostrava aixecant projectes com els del Sincrotó Alba i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i ara en tenim un que aposta per qualsevol cosa que doni diners i feina i ho demostra posant les fitxes en un casino. Perquè no es pot dir que el projecte de Las Vegas a Barcelona sigui una idea convergent, i perquè és difícil dir que no a un projecte que ha de fer possibles tants i tants milers de llocs de treball.

Però el fet és que els dos models, el d'un país de tecnologia i de coneixement i el d'un país turístic per la gràcia del clima i el paisatge, no són gaire compatibles. De turisme ja en tenim massa, i de coneixement i noves tecnologies, massa poc, tot i que són sectors sense crisi i amb llocs de treball de qualitat, com demostra el congrés de telefonia mòbil.

No cal que el Govern ens digui el que hem de fer, però tampoc està bé que no expliciti quin és el seu criteri sobre el tema, més enllà de dir que portarà feina, com si tot el que donés feina i diners hagués de ser bo. Si més no, seria un criteri més a tenir en compte a l'hora de decidir si ens hem de preparar per poder treballar en alguna cosa relacionada amb les noves tecnologies o si el que hem de fer es un curset de crupier, hostessa o vigilant jurat.

La història de Pinotxo potser era massa moralista, però una de les idees centrals del conte és gairebé una al·legoria del que ens està passant: el ninot convertit en nen ha d'anar a estudi, s'ha de preparar per al futur. Però Pinotxo, arrossegat primer per la Guineu i després pel seu amic Polilla, acabarà a l'Illa dels Jocs, on es beu, es juga i es fuma, i on als nens els surten orelles de burro, i després cua, i després potes, en un procés imparable de transformació cap a la burrícia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT