Pitarra i el teatre català

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa institució dels Jocs Florals ve a fomentar la literatura, a fixar lo gust, a donar elements literaris, o almenys a preparar los que més tard han de produir lo vertader drama. […] Pitarra funda la societat de La Gata en l’Odeon i dóna a l’escena aquella sèrie de paròdies que, començant amb L’Esquella de la Torratxa, verdadera revelació d’un geni dramàtic, diverteixen al públic barceloní de la dècada del 1860. Amb tot i sos defectes, brillen en elles qualitats recomanables. Es fan dignes d’estudi, sobre tot, perquè, interpretant exactament lo caràcter popular, tota sa vis comica neix del contrast marcadíssim entre el convencionalisme teatral i lirisme romàntic de l’obra parodiada amb les més prosaiques sortides del positivisme pràctic, distintiu de la nostra raça. Fan vibrar potser l’única corda del xiste català: lo ridícul manifestat pel bon sentit. Lo favor amb que són rebudes d’una part, i les censures que motiven d’una altra, vénen a secundar, amb lo clamoreig promogut per elles, resolta i ràpidament, l’impuls fins aquí iniciat per produccions aïllades, ensems que tornen a dificultar la tasca d’ennoblir lo teatre, fomentant la prevenció concebuda envers ell amb son xavacanisme i vulgaritat. Per fi en 1865 augmenta el nombre d’autors i comèdies. [...] Pitarra deixa la paròdia, passada l’oportunitat d’un dia, i s’entrega a la comedieta de costums, aprofitant son talent d’observador. Arnau, Camprodon i Roure donen a l’escena ses primeres produccions: lo teatre comença a manifestar sa vida, que, per fi, adquireix tot son desenrotllament en 1866. En 1866 s’inaugura el Teatre Català amb l’estrena de Les joies de la Roser, drama del mateix Pitarra, tercera evolució del seu geni dramàtic. La data és ja la definitiva de la creació del teatre: lo progrés que s’ha fet en tant curts anys és vertaderament notable. Del fi de festa representat a última hora en algun que altre dia; dels esforços aïllats, primer, de la programació de les paròdies i comedietes lleugeres que envaeixen los teatres d’estiu; d’algunes temptatives coronades per l’èxit i precursores del definitiu establiment, es passa, per últim en aquest en la nit del 6 d’abril de 1866. Es compta ja amb los tres elements principals de vida: autors, actors i públic. [...]