El Pla Hidrològic del PP de Cañete

No, no. El més greu d'aquella famosa frase de Miguel Arias Cañete, llavors ministre d'Agricultura del PP, no va ser dir que el Plan Hidrológico Nacional el farien " por huevos " y que la tramitació al Congrés de Diputats seria un " paseo militar ". No, no, el més greu tampoc no és que 8 anys després el tal Cañete torni a ser ministre d'Agricultura (per cert, li recordo que "el canvi" promès per Mariano Mudito Rajoy consisteix en el fet que 9 dels 12 ministres actuals ja havien tingut càrrecs en governs anteriors, incloses èpoques franquistes). No, no, aquí el tema és que vam estar a punt que acabessin fent una de les grans obres parides per l'Aznar més faraònic consistent a nodrir d'aigua de l'Ebre un projecte político-urbanístic que ara es desfà com un bolado.

L'actual fallida econòmica i de model d'aquesta "Comunidad Valenciana" ideada pel PP, que va canviar camps de tarongers per urbanitzacions amb piscina individual i camp de golf, ensenya, per fi, les vergonyes d'una gran bombolla que només una minoria de valencians van atrevir-se a denunciar. A la resta ja els va anar bé, com els repetits resultats electorals demostren amb escreix. L'aznarisme, amb la complicitat total i absoluta i l'escalf més incondicional del zaplanisme primer i del campisme després, va idear un projecte basat en l'especulació desmesurada. Tot el País Valencià havia d'omplir-se de ciment i rajola. Però a la festa dels milions d'euros no van estar sols. Uns quants alcaldes i regidors socialistes i també d'altres partits s'hi van apuntar amb alegria, com les visites als jutjats d'uns centenars de venerables ciutadans han demostrat. I esperi, que, com va dir aquell, aviat "se sabrà tot" i no hi haurà prou llei per a tant delicte.

Doncs bé, tot això havia de ser alimentat amb l'aigua de l'Ebre. I va anar d'un pèl. Esperem que (ara sí) allà (i també aquí) en prenguin nota.