Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Plaça Catalunya, dels bancs al glamur comercial

La plaça Catalunya va sorgir de manera quasi espontània, a contracor de Cerdà, que no l'havia prevista al seu pla, i sense acabar-se mai de creure's a si mateixa. Ocupa el lloc de ningú, el lloc que hi havia entre les antigues muralles i els camins cap a les petites viles veïnes, avui ciutat atapeïda. Això, però, és història. Ja fa molt temps que és, sobretot, un nus viari fonamental, i la frontera clara entre l'Eixample més comercial i ric i la Ciutat Vella més turística. Però aquests dos mons s'assemblen cada cop més i ara resulta difícil saber si la transformació última de la plaça és fruit de la colonització d'un món o de l'altre.

Envoltada de bancs per quasi tots els costats, no ha tingut fins fa poc una vida comercial gaire activa. Sembla que l'anunci de la pròxima obertura d'una macrobotiga d'Apple als baixos de l'antic Banesto, cantonada amb passeig de Gràcia, marca l'inici d'una nova etapa. Si es combina amb la probable ubicació de la seu del Mobile World Congress a l'antic edifici de Telefónica, cantonada amb Portal de l'Àngel, tot fa augurar que el pol comercial haurà guanyat per golejada el pols al financer. Signe dels temps.

Amb aquestes dues obertures, pràcticament les quatre voreres de la plaça ja tindran el seu propi ganxo comercial: El Corte Inglés, Apple, L'Illa-FNAC i Mobile Congress: la globalització més glamurosa al rovell de l'ou de la ciutat, allà on precisament els antiglamurosos indignats van plantar les seves tendes i van donar un nou sentit a l'espai.

Encara hi ha, esclar, peces que grinyolen -l'edifici del Banc d'Espanya, que l'Ajuntament voldria convertir en un centre cultural- i qüestions pendents, com la millora d'una circulació, rodada i per als vianants, que la faci més humana. Comença a ser el moment.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT