Plaers de ma vida. Simbolisme de la figa
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...]
El gust de les figues també és un plaent repte per al paladar: quan són al seu punt de maduresa, la dolçor se superposa a un subtil reregust lleugerament àcid com el buquet d’un bon vi. A banda dels seus atractius per a l’olfacte, el gust i el tacte, les figues són també matèria ideal per a tota classe de metàfores, comparacions i simbolismes. El sentit de la vista i la peculiar morfologia dels fruits alimenten aquesta tendència irreprimible a la nostra cultura mediterrània, molt arrelada per mil·lennis de proximitat amb les figues. El simbolisme de la figa serveix per a tot, des de la sensibleria o la voluptuositat fins a la procacitat implícita o l’obscenitat més descarnada. Els qui esperin que m’estengui en aquests darrers aspectes de la qüestió es quedaran, un cop més, decebuts. A tall d’exemple d’aquest vessant, però, m’agradaria explicar una anècdota prou irreverent (i rigorosament certa) que demostra la meva teoria que els millors exemples de l’enginy periodístic són impublicables. A la redacció del primer diari on vaig treballar -el desaparegut Catalunya Express - hi havia un full fixat a la paret amb una versió remarcablement procaç de l’himne nacional de Catalunya que portava per títol Els trempadors. El vers de l’himne que diu “com fer caure espigues d’or” havia estat substituït per “com fem caure figues d’or”. No diré més: els qui hi estiguin interessats poden imaginar-se’n la resta, i després imaginar encara més. Vull assenyalar que es tractava d’una obra mestra de la irreverència satírica i procaç per la qual la nostra llengua i cultura tenen merescuda fama i que la correcció política està escanyant. Més enllà dels indiscutibles encisos gustatius i de les molt relatives i subjectives connotacions eròtiques de la figa, interessa el seu simbolisme com a fruit associat a la mandra. L’aforisme és clar: “Les millors figues se les mengen els dropos”. Sembla demostrat que el millor moment de dolçor i complexitat gustativa de les figues és quan cauen de la figuera pel seu propi pes. Heus ací, per cert, una altra metàfora -caure de la figuera- de molt variable aplicació. A mi em sembla que les millors figues no les mengen els dropos, sinó els que tenen prou paciència, seny i sentit de l’oportunitat per esperar el moment just. Tot això no té res a veure amb la mandra, però sovint el nostre món sembla renyit amb la paciència i el seny, i potser per això les figues no estan tan de moda com mereixen. [...]
