17/03/2012

Pocavergonyes simpàtics

3 min

M il dos-cents euros la nit. Fa pocs dies vaig llegir a la versió digital d'aquest diari que un individu que responia al nom de pila de Pedro va aconseguir passar 66 nits en dues suites de l'Hotel Florida, de cinc estrelles i situat a la muntanya del Tibidabo, sense pagar ni un ral. L'estafador va dur a terme totes les martingales necessàries per fer creure als amos i als empleats que volia comprar l'hotel, per la qual cosa -i donada la mala situació de l'empresa propietària- tots van fer mans i mànigues perquè el desvergonyit se sentís més còmode que a casa. Per cert, el preu de la suite és de 1.200 euros la nit. Facin números.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La màquina de copiar bitllets. La picaresca és tan vella com la humanitat i totes les èpoques han tingut els seus particulars Pedros (i també els seus hotels Florida), ja fos abillats amb pells d'óssos de les cavernes, amb sotana o amb els vestits d'un tal Francisco Camps. Hi ha, però, algunes d'aquestes activitats delictives que, lluny de provocar la indignació general, provoquen una onada popular de simpatia envers el pocavergonya. Una onada tan gran com la sensació de ridícul que li queda a l'estafat. M'explico amb un exemple: l'any 1925, l'enredaire txec Víctor Lustig, un home que ja havia aixecat la camisa a més d'un amb la seva fraudulenta màquina de copiar bitllets, va trobar el terreny adobat al París d'entreguerres per dur a terme l'estafa que el faria passar a la història.

Estupidesa sense límits. Assabentat de la polèmica que hi havia sobre els elevats recursos que engolia el manteniment de la Torre Eiffel, Lustig va dibuixar un pla genial. Així, amb una falsa identitat de director general de Correus i Telègrafs del govern francès, va convocar una reunió a l'Hotel Crillon amb els ferrovellers més importants de París, als quals va informar d'un pla secret de l'executiu: desmuntar l'avui famosa torre i vendre a pes les seves més de set mil tones de metall. El més carallot de tots aquells ferrovellers, André Poisson, va ser qui finalment va pagar la quantitat necessària (més l'imprescindible maletí carregat de bitllets del suborn, només faltaria!) i qui també va haver d'escoltar durant anys les burles que li dedicaven els seus conciutadans per haver-se deixat enredar d'aquella manera.

El sabater espavilat. Però hi ha un pispa que a mi em té el cor robat a causa del contrast entre la senzillesa de la seva acció i el rebombori que va acabar provocant. Situem-nos l'any 1906 a Alemanya, en un clima de creixent militarisme. Un sabater anomenat Friedrich Wilhelm Voigt feia dies que visitava botigues de segona mà de Berlín per comprar les diferents peces de l'uniforme de capità de l'exèrcit prussià. Un bon dia es va vestir amb aquesta roba i es va dirigir a la veïna població de Köpenick. Allà va reclutar un grup de soldats que va trobar pel carrer i es va encaminar amb pas ferm cap a l'Ajuntament. Un cop a dins, i sense que ningú l'aturés, va ordenar en nom del kàiser l'arrest de l'alcalde i el secretari per desfalc, els va fer traslladar a Berlín per ser interrogats pel cap de l'estat major de l'exèrcit i, naturalment, es va endur sense deixar rastre els més de 4.000 marcs que hi havia a la caixa.

El capità de Köpenick. Tot i que uns mesos després va ser detingut i va haver de passar prop de dos anys a la presó, el capità de Köpenick, com se'l coneixia, es va convertir en una celebritat. Va escriure una exitosa autobiografia, va voltar per dins i fora d'Alemanya fent xerrades i gires teatrals per explicar la seva gesta i, fins i tot, la seva figura va entrar a formar part del selecte club dels personatges que tenien la seva rèplica en un Museu de Cera de Berlín. Amb un gest ben simple va aconseguir posar en evidència la incapacitat de la societat alemanya de contradir cap ordre que vingués d'un home uniformat. I principalment va certificar l'absurditat del militarisme creixent de la seva societat pocs anys abans que aquest mateix militarisme ens portés al desastre de la Primera Guerra Mundial. El que dèiem, ai la intel·ligència militar!

stats