El fracàs federal
El federalisme a Espanya ha estat tradicionalment una cosa de catalans: Pi i Margall, Valentí Almirall, Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Pasqual Maragall..., amb alguna aportació hispànica com la d'Anselmo Carretero. El somni de construir una Espanya tolerant amb les diverses nacions que la integren i on Catalunya se sentís còmoda ha estat una constant històrica des de mitjans del XIX. 150 anys després, però, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ha fet perdre arguments a un corrent ideològic pràcticament bandejat a Espanya, mentre que a Catalunya ja fa temps que perd efectius i defensors. "És un fracàs d'Espanya, no nostre", afirma a l'ARA un d'aquests federalistes decebuts, Ferran Mascarell, que constata que la modernització de l'Estat ha forjat un potent neoespanyolisme hostil a les reclamacions catalanes. El cas és que els federalistes són ara els principals interpel·lats per una societat catalana cansada de suportar un excessiu dèficit fiscal i de no veure reconegudes en igualtat de condicions la seva personalitat nacional i lingüística. ¿És possible encara, quan ja se'ns han tancat tantes portes, insistir en una reforma federal que la majoria d'espanyols rebutgen? Amb quins aliats es compta? Els federalistes catalans s'han de respondre aquestes preguntes i actuar en conseqüència.
