Podrem frenar 'adient'?

Remenant les 2.741 columnes de llengua que Albert Jané va publicar a l' Avui del 1976 al 1985 -i que l'IEC, en una magnífica iniciativa, ha posat a disposició de tothom en línia-, me'n trobo una, titulada Les paraules adients , que demostra que algunes batalles no s'acaben mai de guanyar.

A mi no m'ha agradat mai el sobreús d' adient que parteix de l'equivocada idea que és l'equivalent més nostrat i genuí d' adecuado . No només adequat és del tot correcte sinó que té un sentit lleugerament diferent. Adequat significa proporcionat a un propòsit, mentre que adient vol dir que harmonitza bé amb una altra cosa. L'ús sistemàtic d' adient per adequat és, doncs, una manera molt genuïna d'empobrir el llenguatge.

Però Jané no s'ho mira ben bé igual. Ell el que critica és l'ús absolut d' adient . Per exemple, "Has comprats uns llibres molt adients", sense dir adients a què.

Sembla que hi ha persones que estan tan cofoies del dring català de la paraula que han decidit fer-la servir, com diu Jané, en el sentit genèric de bonic , agradable , interessant , etc.

Aquí dir adequat no resol res, perquè adequat també exigeix de manera implícita o explícita la relació amb un segon terme. En aquest cas -ja ho hem dit-, un fi o un propòsit. Però no sembla que l'ús d' adequat , ara com ara, pateixi d'aquest mal.

Sí que el pateix en canvi l'ús de prou . Podem dir que una persona és força atractiva, però si diem que és prou atractiva, hauríem d'afegir prou per a què: per convidar-la al cine?