Poemes de Verdaguer adolescent
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa “Il·lustració Catalana” ha volgut oferir un nou volum a l’edició popular de les obres completes de Verdaguer. Ha exhumat una de les llibretes manuscrites del poeta de “Canigó”, custodiada actualment a la Biblioteca de Catalunya. És una de les llibretes que, segons la dita irònica del terrerol de Folgueroles, s’havien menjat les rates, a les golfes. [...] Amb quina emoció llegim les poesies del recull! Són versos d’estudiant terrerol, d’adolescent que amb prou feines ha començat de veure el món en les pàgines dels llibres. Mistral, la poesia popular i la imatgeria viva i canviant de la natura són les fonts d’on brolla la producció jovenívola de Verdaguer. És copiosa. S’estructura damunt un vocabulari riquíssim, per bé que l’emmotlli una prosòdia imperfecta. Una selva primària de sentiments i sensacions hi creix. El llibre jovenívol de Verdaguer, escampat ara a la llum pública, ens mostra ja l’idíl·lic. Es repeteix un idil·li pagès, en els seus cants s’hi drecen imatges tosques, talment les imatges tosques i vivents de l’església de Folgueroles, les figures simples, càndides, llises, del pastor i la pastora, els segadors, l’hereu. Es belluguen, parlen i s’apassionen a l’ombra d’una escenografia de cançó popular. La cançó popular segellava la poesia adolescent de Verdaguer amb veritable tirania. L’estudiantet, terrerol humil, llençava els seus versos per la via fàcil de la cançó popular. Queia en els pecats de la cançó del poble: [...] Però, la cançó popular ensenyava ja a Verdaguer el tresor puríssim de les seves imatges. I de llavis simples havia après la luxuriant abundor del lèxic camperol. Així, en la poesia titulada “La nit de Sant Joan” el vers mostra la doble lliçó: “Ja de l’eral en mig / s’encén el feix de llenya, / cruix el ginebre verd, el grèvol espetega / i com roig gomfaró / la flamarada oneja.” Aquests versos i d’altres que trobaríem escampats entre tantes estrofes poc segures, proclamen el geni primari de Verdaguer i anuncien la força de la seva obra futura. [...]
