Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Política 'deluxe'

Un fantasma recorre la política, i és el de Belén Esteban. A Catalunya, de moment es tracta només d'una insinuació, però força contundent: ha estat ni més ni menys que el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, a qui tant havíem enyorat en els últims temps, qui ha acusat Artur Mas de governar la Generalitat a l'estil del programa Sálvame , que per descomptat vostè desconeix perquè a la tele només mira els documentals d'animals i les pel·lícules en blanc i negre.

La invectiva de Zaragoza s'ha produït a compte del famós timó que el president ha penjat al seu despatx de Palau, i que ja es veia a venir que havia de proporcionar joc. Segons el dirigent socialista, el vistós estri de navegació podria no haver pertangut a l'avi del president, el qual afirma haver-lo rebut de mans del seu pare, sinó que circulen versions apòcrifes que indiquen altres possibles procedències. En resum, que ni amb el timó no hi hauria ni un pam de net. Davant de tanta inconsistència, Zaragoza desplega amb força la vela del periodisme de declaracions, que sempre ha dominat com ningú, i denuncia la "lleugeresa" i la "impudícia" de què fa gala Artur Mas, en donar-se a l'exhibició de "coses personals" que desemboquen en una mena de "discurs de la premsa rosa". I li recomana "una mica de contenció i de respecte a la institució política" i que abandoni aquest model Sálvame de fer política. Sens dubte, Zaragoza està en condicions de predicar amb l'exemple: n'hi ha prou de fer un cop d'ull al seu partit per trobar-hi un model d'ordre, sobrietat, mesura i bones maneres. El Sálvame no ho sé, però la seu del carrer Nicaragua podria convertir-se en un magnífic plató per a una repesca del Tómbola , tot un clàssic del gènere. Però no acaba aquí la cosa, perquè a Espanya, que sempre han estat més desinhibits per a segons quines coses, ja han contractat directament Belén Esteban perquè protagonitzi, en cos i ànima, una campanya oficial. Concretament, una de pagada pel ministeri d'Agricultura i que persegueix el lloable objectiu d'incitar la ciutadania al consum de la carn de conill.

Come conejo sembla que és el contundent eslògan de la campanya, que no tenim cap mena de dubte que serà un èxit. De fet, es veu que els cunicultors van pensar en la princesa del poble després de l'impensat efecte multiplicador que van tenir en les vendes de carn de pollastre unes paraules seves, dites sense cap intenció comercial amb el delicat estil que la caracteritza: " Andrea, coño, cómete el pollo ", va dir l'estrella. I a l'instant, no tan sols la tal Andrea sinó milers de famílies, es van posar a menjar pollastre. No se sap què en pensa la ministra Rosa Aguilar, que al capdavall paga la festa i que sempre s'ha distingit pel seu perfil intensament roig, però suposem que deu considerar que tots els mitjans són bons si l'IPC reacciona. Total, que, com dèiem, tant a Catalunya com a Espanya la política es belenestebanitza sense remei. Jorge Javier Vázquez, proper president del Congrés dels Diputats? Glups!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT