Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Política econòmica i viceversa

Molts dies penso: ha valgut la pena acceptar ser conseller i deixar de ser l'Andreu més conegut de Harvard per passar a ser el segon Andreu més conegut de Catalunya, darrere del Buenafuente? La resposta sense dubtar és: naturalment.

Vostè no sap com n'és d'entretinguda, aquesta feina meva. Per exemple, aquest cap de setmana me l'he passat intentant saber si la cimera anticrisi de divendres va anar bé, va anar malament o no va anar. I ha estat gràcies al meu domini dels números, a l'experiència d'anys d'investigació, a la meva coneguda faceta d'expert en microeconomia i, sobretot, a haver escoltat els representants polítics presents a la reunió, que he arribat a la conclusió que va anar a gustos. Se n'adona, oi? La política, en el fons, és ciència econòmica pura, i pateix el mateix efecte que provoquen les auditories, que consisteix que la cosa és un èxit sen-sa-ci-o-nal o un desastre sen-sa-ci-o-nal depenent d'on posa la vista qui s'ho mira. Tant si és una cimera com els comptes d'una empresa, qui paga (digui-li qui té interessos) dóna color al prisma.

I què me'n diu de la cimera de Madrit (no ciutat, sinó concepte). Allà resulta que els responsables de les grans empreses (capitalisme pur i dur) diuen al president sense futur d'un partit presumptament d'esquerres en hores no baixes, sinó subterrànies, que res d'avançar eleccions. Gran cop de porta als nassos de l'aspirant de dretes a qui les enquestes donen majoria absoluta. Ho veu, com això és més divertit que Harvard?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT