Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

'Polònia': independència

Extraordinària i, sobretot, oportuna tornada del Polònia a TV3: 684.000 espectadors i un 22,8% de share . La contundència i la mala llet van posar la cirereta a uns dies convulsos per als catalans. Amb la ressaca de la Diada, Polònia ha estat l'Alka-Seltzer que ha tornat a tothom a lloc: a l'audiència i als polítics. Fantàstiques frases sagnants que farcien alguns esquetxos, com Artur Mas dient: "Faré allò tan convergent de posar només la punteta". O la Camacho lamentant: "Si tingués expressió facial ara faria cara d'emprenyada". O el deliciós gir de guió, amb el president acomiadant-se de la puta i la innocent Ramoneta. Però el que és magistral és veure com el programa ha arribat a prou nivell de maduresa per unir realitat i ficció i construir esquetxos en directe, dins mateix de l'actualitat. Van saber aprofitar la manifestació com a teló de fons dels guions. Artur Mas manifestant-se d'incògnit, perseguit per la castigadora i xantatgista Alícia Sánchez-Camacho, demostren que el Polònia ja és molt més que un programa de televisió. Polònia s'ha convertit en una eina més en el procés de normalització del país. A falta d'estructures d'estat, de moment tenim el Polònia . Els manifestants autèntics van integrar-se en els esquetxos perquè entenen i comparteixen les raons de la seva existència. Ficció i realitat, humor i reivindicació es van unir per construir un discurs potent i útil. Actors i manifestants van treballar plegats en una metamanifestació, sabent que els esquetxos no són només simples historietes humorístiques sinó una manera de cridar l'atenció i estovar (metafòricament) els governants. Alguns polítics han pres nota de la voluntat d'independència. Esperem també que hagin vist el Polònia no només buscant-se les diferències amb les imitacions sinó entenent el subtext evident dels guions. Perquè els canvis no cauen del cel...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT