Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Popurri absurd

Els dimecres a la nit l'oferta televisiva està centrada en l'entreteniment més absolut. Des de fa un parell de setmanes l'audiència la lidera Tu cara me suena i molt enrere queda Granjero busca esposa , que ha perdut qualsevol tipus d'interès i sentit del ritme.

Mentrestant, Telecinco ens delecta amb Tierra de Lobos . Una sèrie d'època, una mena de protowestern que sembla el catàleg country d'una marca de roba d'Amancio Ortega. Hi ha de tot: trama tipus Mujercitas , secció de bandolers, una mica de poble amb aires de Fuente Ovejuna , soldats vestits com el d' El Trencanous que es despullen fàcilment, una casa de barrets amb prostitutes a punt de ballar el cancan i duels amb trabuc...

Molt d'escot i pitreres desbordants ajustades per cossets que semblen tots lligats per la Mammy de Lo que el viento se llevó . Molta punta i llençol emmidonat. Totes les noies dormen entre coixins amb llacets i sempre es desperten amb un ensurt: un soldat a l'habitació, una nota de traïció, un cop de vent que augura un mal presagi... Totes les protagonistes s'assemblen i els homes atractius estan tallats pel mateix patró. Costa saber, al final, qui és qui.

En el clima hi ha una aura permanent de tensió sexual no resolta i cada episodi té el premi d'una única escena de sexe. Un cop l'hem vist ja sabem que ningú més tornarà a sucar en tot el capítol, i per això la deixen sempre gairebé per al final.

Aires chic entre camins polsosos, cavalls desbocats i enagos plens de farbalans. Noies que es netegen en banyeres d'alumini i es fan regalimar l'aigua per sobre l'espatlla mentre algú les observa des de darrere d'unes cortines. És un preporno: les escenes de trànsit i diàleg que en el porno duren vint segons aquí s'allarguen un episodi sencer i només carden un minut.

La trama, jocs de poder per dominar un poble oprimit, acaba resultant secundària. És el pseudoero tisme més aigualit per als espectadors ensopits.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT