Publicitat
Publicitat

Posem a treballar el sol

Són dies de vacances i molts ens disposem a gaudir del sol, allunyats de la calor que irradia l'asfalt de les ciutats, tot i que aquest estiu està sent clement. El sol ha estat celebrat al llarg de mil·lenis com a font de vida, però ara sabem el respecte que li hem de tenir, ja que, si bé d'una banda aporta beneficis, de l'altra pot ser causant de greus lesions i malalties.

Mai com ara, però, gràcies a la tecnologia hem tingut tant a l'abast la possibilitat de posar-lo a treballar en benefici de tots. No som, tots plegats, encara prou conscients que se'ns estan esgotant les energies fòssils. En bona part en són responsables les grans empreses que estan explotant els recursos amb la mirada centrada només en el guany més immediat, sense tenir en compte el pobre futur a què la seva actitud ens aboca. Però hi ha tants interessos econòmics implicats que se les deixa fer i es tanquen els ulls a conseqüències que es poden ben predir.

El terrible tsunami del Japó va fer despertar en molts la consciència del perill de l'energia nuclear, i la línia que ja ha començat a seguir Alemanya és alliçonadora. També és terrible la gestió dels residus que provoca, amb un cost de milers de milions i uns cementiris nuclears que també tenen caducitat. ¿No recorden quan se'ns parlava de les fosses atlàntiques garantides per 200 anys? Com si 200 anys fos una eternitat! El nostre món és veritablement insostenible. Occident ha consumit d'una manera folla i ara n'estem pagant les conseqüències. Uns quants països s'han anat menjant els recursos amb la complicitat de governs titelles, de caire dictatorial, que els seguien el joc mentre s'omplien les butxaques. Un planeta que encara té els recursos alimentaris suficients permet que mori diàriament i estigui sota l'amenaça de la fam extrema una part de la població mundial. La mala gestió i l'especulació són la base del problema i cap govern agafa les regnes.

Occident ara com ara segueix basant el seu progrés en el consum. ¿I quan les potències superpoblades ja emergides, com la Xina i l'Índia, es llancin a fer un consum energètic semblant, amb calefaccions i aires condicionats fora de mida, aigua i electricitat a dojo, benzina per als cotxes, etc.? Estem veient com Europa, malauradament, està deixant de ser un gegant. Un gegant, a més, amb peus de fang, ja que no té recursos energètics propis i, si continuem depenent dels fòssils, un dia o altre es veurà escanyada. Vam tenir un avís clar en els països de l'Est, dependents del gas de Rússia, quan se'ls va tallar temporalment el subministrament.

Els experts del canvi climàtic fa anys que llancen un missatge clar, però la seva veu sembla que clami al desert. És el moment que els governs apostin decididament per les energies renovables, malgrat la força i la resistència de les empreses energètiques.

Catalunya era líder en energia eòlica, però topa amb el fort inconvenient de l'impacte paisatgístic. Com es podria aconseguir quadrar el cercle? Tots volem continuar amb un bon nivell de confort, però quina energia ens el podria continuar garantint? La resposta és el sol. En el moment actual l'energia solar encara no és competitiva, ja que és cara, no està prou generalitzada, però s'ha d'avançar en aquest camí. És cert que hem vist que anaven apareixent plaques solars, però què en sabem del seu rendiment i ús? El Fòrum del 2004, que tant va predicar sobre la sostenibilitat, va instal·lar un panell gegantí al recinte, però molts encara ens demanem quin és el seu funcionament.

Un país com Israel, sense petroli, ja fa molts anys que ha apostat per aprofitar l'energia solar, com també va ser capdavanter en les tècniques del rec gota a gota. S'hauria d'avançar en els passos que ja s'han fet i de ben segur que, invertint en la recerca, en no gaires anys el nostre sol ens donaria bons rèdits a un preu convenient. Però cal voluntat política i visió de futur per sortir de la crisi actual, sabedors que no podrem tornar a aixecar el sistema tal com era. Més que mai cal la imaginació i l'eficàcia al poder, i no pas l'estreta mentalitat que només pretén enderrocar l'adversari.

Llegir els clàssics sempre obre noves perspectives. Sèneca, al segle I dC, amb la seva sorprenent modernitat, deia així: " Parsimonia est scientia vitandi sumptus supervacuos, aut ars re familiari moderate utendi ". És a dir: l'economia és la ciència de fugir de les despeses innecessàries o bé l'art d'emprar amb moderació el propi patrimoni. També Horaci, des de les seves Odes , ens envia un missatge d'optimisme. " Non, si male nunc, et olim sic erit ": encara que ara estem malament, no haurà de ser sempre així. Cal, però, que ens hi posem.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT