Postals de Nadal
Nadal s'acosta i voldria contribuir a crear un clima adient a la diada. Després d'una ullada per sobre a l'entorn internacional, per començar a l'euro, i a la situació interna a Espanya i Catalunya, no veia per on podia raspar una bona notícia. Però he acabat trobant tres excel·lents arguments nadalencs de pes, molt esperançadors.
El primer té dimensió continental: dels deu països que més han crescut en l'última dècada, sis són a l'Àfrica. El Fons Monetari Internacional calcula que el creixement econòmic de tot el continent superarà el 6 per cent aquest any i el 2012 es mantindrà. Els experts asseguren que el preu de les matèries primeres té molt a veure amb aquestes bones dades. Però també existeixen altres raons de fons. Hi ha menys conflictes, la democràcia s'obre camí, els dirigents governen millor, neix i creix una classe mitjana que el 2015 serà tan gran com la de l'Índia. Això coincideix amb un increment substancial de la població, que es desplaça a les ciutats i té més oportunitats de treballar. La meitat dels habitants del planeta que naixeran els propers 40 anys ho faran a l'Àfrica.
De dades terrorífiques no en falten. La major part de la gent viu amb menys de dos dòlars al dia, l'esperança de vida està per sota dels 50 anys i encara hi ha tres grans focus de guerra oberta o conflictes soterrats: a la Banya de l'Àfrica, al sud del desert del Sàhara, el Sahel, i a l'est del Sudan. Fam, dictadors i una malària que mata anualment centenars de milers de persones són encara massa presents.
L'actual ambaixador francès a Etiòpia és un africanista de primera categoria i sens dubte un dels millors, si no el millor, experts que la UE ha tingut mai, a més d'un excel·lent company i amic. Fa deu anys va prometre davant meu que no llegiria més The Economist. Una desinformada i manipuladora portada, amb el títol "El continent sense esperança", n'era la raó.
Quantes vegades heu llegit que l'editorialista de l'esmentada revista demani perdó? Jo, mai. Aquesta setmana ho ha fet. Darrere d'una explícita disculpa, han hagut d'admetre la manca de rigor en les anàlisis. De manera arrogant, s'havien deixat portar pels tòpics de sempre. Les dades que abans només albiraven els més experts ara canten. Els canvis es donen per una colla de mesures que succeeixen alhora. Ara l'Àfrica comença a tenir indicadors de bon futur i Jean Christoph Belliard n'ha sortit reivindicat. Ell sempre ens animava a fer més i millors esforços allà, diplomàtics, econòmics i polítics... "Al voltant del Congo hi havia nou països en guerra; ara n'hi ha nou en procés d'estabilització... Tenen més possibilitats de futur els joves africans que alguns dels nostres països", anticipava.
L'altra postal nadalenca és una foto. Dues dones, l'una rossa i l'altra morena, amb els cabells lligats en una cua, vestides amb pantaló fosc i una camisa blanca, cordada a l'estil mao, s'abracen abans de seure a taula. És un instant emocionant. Qui havia de dir que Hillary Clinton soparia a casa d'Aung San Suu Kyi, líder de l'oposició birmana, que s'ha passat anys sense poder sortir al carrer per ordre d'uns generals sàtrapes que dominen tot el país? Mentre que els tigres del Sud-est Asiàtic han prosperat a un ritme espectacular, Birmania-Myanmar continua sent un dels indrets més pobres del món.
Després d'anys de pressió internacional i sancions, el règim ha decidit obrir-se i ha començat per alliberar centenars de presos polítics, ha fet unes eleccions mig controlades i ha acceptat l'oposició política. La dolçor del paisatge birmà i de la seva gent va impressionar la secretària d'Estat nord-americana aquesta setmana. Els EUA han arriscat amb un gest diplomàtic poc habitual, ja que els generals no han marxat, però mai serà com abans.
La tercera nadala arriba en forma de llibre de 800 pàgines. Les revistes de literatura més prestigioses asseguren que marcarà la dècada. El professor de psicologia de la Universitat de Harvard Steven Pinker explica de manera extensa i convincent a Better angels of our nature -sense traducció oficial- que el món és molt menys violent ara que mai, que hi ha molts menys conflictes i que estem vivint el moment més pacífic, individualment i col·lectivament parlant, de tota la història de la humanitat.
Aquest psicòleg fa un repàs històric i des del punt de vista antropològic sobre com ha mort la gent des dels temps antics. Utilitza mètodes d'investigació sociològics, es basa en l'economia, la ciència política i la filosofia. Aporta tot tipus de dades i raonaments detallats. Però, sobretot, transmet una gran dosi d'optimisme ben argumentat que ens hauria d'acompanyar fins molt més enllà d'aquestes festes.
