Publicitat
Publicitat

En blanc i negre

Propera parada: sentit comú

Propera és una paraula que coneixen tots els no catalanoparlants habituals dels trens de Rodalies Renfe per la seva desinteressada i altruista iniciativa d'acostar el català a tothom. Gràcies, Renfe.

Propera és una paraula que no oblidarà mai ningú que hagi tingut la sort de viatjar amb vosaltres durant anys.

Parada també, però aquí el mèrit és un altre, perquè en castellà és exactament igual, sobretot pronunciat per l'esplèndida locutora de neutres oblidades. Em fa feliç saber que l'absurditat de repetir en català allò que tothom havia comprès en castellà hagi servit per ensenyar paraules com propera als que no les coneixien. Partint, esclar, del supòsit que no era per als catalanoparlants que es repetia el mateix missatge un altre cop, perquè si no pensaria que els de la Renfe em van estar prenent per tonta durant anys i això em sabria molt greu.

Els bilingües som els de la llengua minoritària, col·locar-la al final donant-li un valor zero no serveix per a res més que per ridiculitzar-la i convertir-la en una cosa morta, una mena de peatge inútil (si no és que es pensi que només els viatjants que entenen el català sordegen). Vaig viatjar temps i temps amb Renfe abans que la Generalitat assumís la gestió de Rodalies i canviés les coses. El missatge subliminal va anar calant a l'inconscient de tots nosaltres, com en aquelles publicitats on deien que passaven, imperceptible als ulls, un "tinc set, tinc set", i sorties corrents a comprar una coca-cola. Avui celebro que aquell "tinc set" convertit en "la meva llengua és una pantomima absurda de quatre pesats" s'hagi acabat. Ho celebro perquè és el símbol d'un petit pas endavant, i sobretot perquè ara ja no tinc por, al baixar del tren, de comprar un coca-cola sense haver-ho decidit soleta. Propera parada: Barcelona Senat, perdó, Barcelona Sants.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT