Proporcionalitat i intel·ligència

Aquests són els dos paràmetres sobre els quals Mariano Rajoy ha recalcat que el seu govern construiria la seva resposta a la convocatòria del referèndum, però com succeeix invariablement amb el president d’Espanya, també en això ha mentit. No hi ha proporcionalitat quan l’actuació del govern contra un referèndum que els seus representants qualifiquen d’antidemocràtic consisteix precisament a ordenar a la fiscalia i al Tribunal Constitucional el que han de fer, quan ho han de fer i contra qui ho han de fer, en una enèsima falta de respecte al principi de separació de poders, essencial per a la democràcia i fonamental per a qualsevol estat de dret. I no hi ha proporcionalitat quan el que dicten aquests organismes és la suspensió de les lleis i els decrets aprovats pel Parlament perquè van contra la Constitució: segons el mateix tribunal, també anava contra la carta magna l’amnistia fiscal del ministre Montoro, i l’únic que va passar va ser que es va a esperar a sentenciar sobre ella quan ja havia prescrit el delicte. Ni hi ha proporcionalitat tampoc quan la fiscalia posa una querella criminal contra tot el Govern, incloent-hi el president i tots els consellers, així com la presidenta del Parlament i uns membres de la mesa, per un presumpte delicte de malversació de fons: què fem aleshores amb el govern que, segons el Banc d’Espanya, ha malversat com a mínim 42.000 milions d’euros de diner públic en el rescat del sistema bancari?

Pel que fa a la intel·ligència, jutgin vostès mateixos. Els membres de la mesa del Parlament que han estat querellats són únicament i expressament els d’ideologia independentista, cosa que evidencia una vegada més que no estem davant de cap salvaguarda de la democràcia i la llibertat dels ciutadans, sinó d’un estat que reprimeix opcions polítiques legítimes. I ho fa de maneres tan intel·ligents i subtils com enviar la Guàrdia Civil a perpetrar els escorcolls de la impremta Indugraf i la redacció del setmanari El Vallenc, prèvia vigilància policial de tres dies en el cas de la impremta, inclosa la inspecció detallada del cotxe de la dona de la neteja. O remetent una carta intimidatòria a més de mil càrrecs públics de Catalunya, amb tots els alcaldes del país i els directors dels mitjans de comunicació públics en el punt de mira. Han demostrat tanta intel·ligència que ningú del govern d’Espanya s’ha molestat mai no ja a condemnar, sinó almenys a lamentar, les innumerables expressions de xenofòbia contra Catalunya i els catalans que circulen cada dia per les xarxes, i també per mitjans de comunicació d’abast estatal.

No es tracta de ficar-ho tot dins un mateix sac, perquè cadascun dels fets esmentats revesteix nivells de gravetat diferents, que fàcilment tothom pot distingir. Però sí que tots formen part d’un mateix mal, que és el d’un govern pervers que ha usurpat l’estat de dret i les seves institucions per dur a terme una campanya d’intoxicació i odi que posa en perill la cohesió social de la ciutadania que afirma que serveix.