Publicitat
Publicitat

Protestes i disculpes

Que el secretari del Pentàgon, responsable de la maquinària militar més poderosa del món, es disculpi en públic per abusos comesos pels seus soldats no és habitual. Seguint, doncs, la lògica que les novetats van directes a les portades, força primeres planes han recollit aquests dies que Leon Panetta i el general John Allen -màxim responsable de Defensa dels EUA i comandant de les tropes de l'OTAN a l'Afganistan, respectivament- oferiren ahir disculpes públiques al món musulmà després que es trobessin restes cremades de l'Alcorà a les escombraries de la base militar de Brajam.

Les disculpes, molt publicitades arreu, sobretot a l'Afganistan, no varen arribar a temps. La profanació és un assumpte extraordinàriament sensible i en qüestió de minuts es varen desencadenar protestes i manifestacions, al davant de la base militar on s'havia produït la greu ofensa, als afores de la capital i després per tot el país. La policia intentà contenir-les, però en molts casos les concentracions acabaren en autèntiques batalles campals entre musulmans ofesos i forces antiavalots locals, amb morts inclosos.

El general Allen, preocupat i compungit, va prometre una investigació dels fets. Sembla que juntament amb aquests exemplars de l'Alcorà es va cremar una gran quantitat de material religiós que havia estat requisat a presoners afganesos; la raó, segons els oficials americans, fou que els detinguts feien servir el material per camuflar-hi missatges. "No es repetirà", va dir contundent l'alt militar.

Amb nombrosos fronts oberts a l'Afganistan i a la regió que fan molt difícil una millora de la situació a curt termini, l'últim que Barack Obama vol ara és una explosió d'ira popular contra els americans. Tota l'estratègia està encaminada a calmar la situació per afavorir la sortida de les desenes de milers de tropes occidentals. Els governs de l'OTAN, inclòs l'espanyol, esperen que els complexos plans d'estabilització no descarrilin i la retirada de la major part de les tropes internacionals sigui possible a finals del 2014. S'han preparat, amb tota mena de cauteles però amb el suport dels americans, converses indirectes i directes entre el govern del president Karzai i els talibans. Parlem dels mateixos que van acollir els alqaidistes responsables del pitjor atac contra els EUA l'11 de setembre del 2001; parlem dels que van posar en marxa una mena de franquícia del terror contra Occident que causà centenars de morts en atemptats terroristes, per exemple a Espanya.

Pocs dies abans de les portades amb les manifestacions i les disculpes americanes, The New York Times publicava un reportatge que, malgrat tractar una pràctica horrible i il·legal segons les lleis afganesa i islàmica, no ha provocat ni avalots ni investigacions. És el baad , un ús encara vigent de la justícia tradicional en virtut del qual es donen o se segresten nenes en pagament de faltes, infraccions, errors o crims comesos pels seus progenitors.

Sembla una aberració impossible, però la investigació del diari denuncia que aquesta pràctica no acaba de ser extirpada. Ho fa a través d'un cas excepcional, el de la Shakila, una nena de 8 anys segrestada amb motiu de l'ofensa que va cometre el seu oncle, que es va escapar amb la dona d'un dirigent regional. El dirigent, enfurismat per la deshonra, va decidir enviar els seus sicaris per agafar la nena. El pare va reaccionar amb similar ira en quedar-se sense la nena, que ja havia promès en matrimoni a un cosí a l'altre cantó de la frontera, al Pakistan. "No era nostra. Ja estava compromesa. Per tant, no es podia lliurar en baad ", explicà el pare, indignat per un segrest que no l'indignava, sinó que trastocava els seus plans.

"És un sistema adequat que permet que dues famílies enfrontades puguin superar les diferències i recuperar la convivència, molt important en llocs petits i rurals", diuen uns. "És una animalada fer pagar a un innocent les faltes comeses pels adults", repliquen els contraris, que n'han incrementat les denúncies.

La història de la Shakila ha sortit a la llum perquè, després d'un any patint inclemències i vivint com un animal, fa uns mesos va armar-se d'un coratge sense precedents i va aconseguir escapar-se i denunciar-ho amb el suport d'una part de la seva família. Occident es preocupa ara perquè cap incident, sobretot res d'incendiari com cremar l'Alcorà, trenqui l'estabilitat mínima que cal per retirar les tropes internacionals. I són pocs els que s'inquieten per la involució que pot donar-se si tornem a oblidar l'Afganistan, com va passar en dècades passades, i deixem que hi perdurin costums salvatges. Tant de bo no haguem de tornar a demanar disculpes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT