Psicologia, tàctica i gols en pròpia porta
El món és complex i un entrenador ha de combinar tàctica amb psicologia, ha de gestionar accions i reaccions, ha de mesurar les forces i entendre els efectes bumerang. I ha de saber que avui dia les entrades fortes es veuen en vídeo amb repeticions en càmera lenta. Ahir Felip Puig es va aixecar a punt per viure un dia de glòria i se'n va anar a dormir amb un gol en pròpia porta. Si la tranquil·litat del conseller recomanava la fi de l'acampada, ja la tenia a tocar, perquè la majoria entenia que l'ocupació no podia ser permanent, que la higiene cal cuidar-la, que la plaça és de tots i que hi havia un petit risc en la celebració blaugrana.
Culers que ahir només pensaven en Wembley i a les 8 del matí entenien que l'acampada tenia algun risc, a les 8 de la tarda es manifestaven a la plaça i lamentaven veure utilitzat el nom del Barça per justificar unes càrregues més pròpies del joc del Pepe que de l'esperit del Pep.
Potser Puig va actuar crescut per la victòria de diumenge a les urnes. A vegades passa. És l'únic risc del Barça d'avui, pensar que el Manchester el venceran amb la facilitat de fa dos anys. Guanyar enforteix excepte si t'ho creus, no escoltes, no dubtes, no dialogues. Sense humilitat, guanyar t'acaba fent perdre. Que tinguem sort i el dia no ens doni motius per a la indignació. I que aprenguem de pressa dels errors, que ens hi juguem molt.
