28/11/2015

Pujolisme bis

2 min

Nou partit, velles dèries. Convergència canvia de pell però sembla que conservarà les vísceres. Els seus dirigents anuncien la fundació d’una organització nova per a una Catalunya nova. Dit així sembla raonable. La CDC de Jordi Pujol havia estat una anomalia, no només pel que ara sabem dels seus soterranis sinó per la seva condició de partit-moviment d’ampli espectre, al voltant d’una persona i de la presumpció de monopoli del nacionalisme.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sota aquest paraigua hi havia una amalgama de discurs socialcristià, conservadorisme moral i liberalisme econòmic que s’aguantava per la figura del líder i l’expectativa del poder. Sembla que un partit pensat per al nou escenari d’una Catalunya a la recerca d’estat propi hauria de superar aquesta concepció anòmala. Un partit normal per a un país normal. El nacionalisme no hauria de ser patrimoni de ningú i caldria avançar cap a perfils ideològics i polítics més precisos. Doncs no. Les poques coses que sabem sobre el nou partit fan pensar que el maquillatge canvia, però el perfil no gaire.

Què sabem? El que ha dit Artur Mas: que vol un partit que agrupi liberals, socialcristians i socialdemòcrates. Què en quedaria fora? La CUP i prou? Als països de tradició democràtica, liberals, socialcristians i socialdemòcrates acostumen a ser partits diferents que competeixen entre ells i de tant en tant pacten, si convé. Aquí els volen tots al mateix sac. Seguim amb mentalitat de Junts pel Sí? No sona molt a pujolisme?

L’altra cosa que sabem és que el nom podria ser Democràcia i Llibertat, o almenys és el que s’assajarà a les eleccions espanyoles. ¿Altra vegada posar-se a l’aixopluc d’unes categories que són de tots? Hi ha patrimonis compartits que ningú hauria de privatitzar, per molt que ho hagi fet Sarkozy a França amb el partit dels Republicans. ¿Que no ho són, els altres? Si el país en què pensa Convergència s’ha d’assemblar tant al que pretenem deixar enrere com el nou partit al vell, que Déu ens agafi confessats. Per seguir amb la concepció patrimonial del país que ha caracteritzat CDC no calia emprendre un viatge tan complicat.

stats