Purga

Sofi Oksanen és una jove escriptora finlandesa de mare estoniana, autora de Purga, ara representada al Teatre Nacional. El títol té el doble sentit de les purgues estalinistes i de la necessitat d’evacuar tot allò que ens fa mal al cos i a l’ànima. Oksanen en va fer una versió en forma de novel·la, com si encara quedessin dimonis per expulsar. Sorprèn el desenllaç, més dramàtic en escena, més de thriller americà a la novel·la.

Purga es pot llegir com una obra sobre l’opressió totalitària, sobre el destí d’Estònia, ocupada pels nazis alemanys i després pels comunistes russos, sobre les dificultats d’emprendre una vida independent sota l’impacte del passat i del pes dels veïns, sobre l’herència de la cultura estalinista, terrible barreja d’arbitrarietat absoluta i caos, sobre la dificultat de sobreviure de determinades comunitats destruïdes pels ocupants. I en aquest sentit Purga ajuda a entendre la Rússia actual, que en tantes coses ens resulta estranya (tot i ser obres molt diferents, les ressonàncies amb Limonov, d’Emmanuel Carrère, són notòries), i també les pors i les reaccions dels anomenats països de l’Est, encara sota l’ombra de l’Imperi.

Però Purga és sobretot la història de dues dones, Aliide i Zara, dues supervivents (esplèndidament interpretades per Carme Elias, Maria Molins i Andrea Portella), que han malviscut per camins del tot diferents per acabar compartint el moment tràgic culminant de les seves dissortades biografies. I és en la construcció d’aquestes històries personals i en la manera com s’entrellacen que l’obra adquireix la seva plena potència, perquè es converteix en una recreació de grans temes universals: l’amor com a passió, com a esclavitud, com a destrucció i com font de maldat; l’explotació de la dona; la voluntat de poder, l’arbitrarietat, l’abús i les pulsions nihilistes; la violència gratuïta, la violència salvatge, la violència política, la violència com a resistència i supervivència, i també la compassió i el coratge. Sovint la bondat i la maldat habiten uns mateixos personatges, segons els moments i les circumstàncies. És una historia humana, terriblement humana.