Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Puyal, defensor de l'ofici i dels espectadors

A alguns els costa entendre que deixés la televisió, i d'altres ho podem arribar a entendre, però ens sap greu igualment. L'adjectiu que li escau més al Puyal és exigent. Per això no és un personatge còmode, ni tan sols per a ell mateix: vol ser tan rigorós en la gestió de les paraules i els silencis que a vegades desentona en el circ del xivarri i la immediatesa. Fa temps que la tele el troba a faltar, i ara per fi Puyal torna a la tele, però en format llibre, com aquell qui torna a l'escenari del crim, però amb la missió de trobar els assassins de la veritat, l'honestedat mediàtica i els drets dels espectadors. Ell és un professional que estima la tele i l'ha dominat, i ara confessa que s'ha divorciat del mitjà per desavinences greus. Hi ha qui li retraurà que si vol salvar la tele hi torni per fer programes de qualitat, en lloc de publicar 350 pàgines de reflexions, crítiques i propostes. Però de la mateixa manera que ell a la ràdio ha encunyat la frase "Puyol és Puyol", per lloar el defensa blaugrana, al periodisme és clar que "Puyal és Puyal". Ve a provocar-nos per rescatar un ofici clarament amenaçat. No sé quants periodistes i usuaris dels mitjans tindran el temps, la paciència i el coratge per devorar un llibre que en part fa mal, perquè dibuixa un retrat precís d'on som, i no hi sortim gaire ben parats. Però ara que Puyal es mulla, seria trist que el seu llibre quedés en paper mullat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT