Que bonica que és Badalona?
L'últim dia de campanya vaig explicar al meu Twitter que, corrent per la serralada de Marina, vaig topar-me amb una serp d'una mida com mai havia vist a la zona. Quina gran metàfora de la meva situació actual! Els resultats electorals a Badalona han fet que un servidor, Ferran Falcó, candidat convergent, en plena cursa per decidir el futur de la tercera ciutat de Catalunya, tingui davant seu una immensa serp en forma de decisió política.
Li situo el rèptil. El PP ha tret 11 regidors, els sociates 9, jo 4 i IC 3. Què faig, m'abstinc i permeto que Xavier García Albiol sigui alcalde en minoria o sumo un tripartit amb PSC i Iniciativa? Si faig A perquè faig A i si faig B perquè faig B, acabaré rebent hòsties segur. I el pitjor és que noto al clatell l'alè de tot un país que, des de fora, em diu el que he de fer i que no és ben bé el que jo crec que haig de fer... Bé, o sí. Suposem... va, que governi l'Albiol. No diu que té la solució a tot? Doncs endavant. I com que no té la solució, d'aquí quatre anys ens el mengem amb patates. Però, esclar, quan el PP governi Espanya amb majoria absoluta, Badalona serà la nineta dels seus ulls, l'Albiol en traurà benefici i serà ell qui se'ns mengi amb patates. Sí, però com el mimaran, amb obres? Les obres no donen vots. I ara suposem el cas contrari... va, fem un 3 contra 1... D'aquí quatre anys aquest paio ens treu majoria absoluta i llavors sí que llepem com els conills. Què faig? Sap què, me'n vaig a córrer a la muntanya a veure que diu la serp.
