Publicitat
Publicitat

AL FINAL

Que no és car llogar un bon trompetista?

Tenia previst veure l'última pel·lícula de Clint Eastwood, J. Edgar , que explica la vida de qui, durant cinquanta anys, va dirigir l'FBI i justament l'FBI ha tancat Megaupload i no la podré veure. No recordo cap altre moment en què una agència federal hagi condicionat de manera tan efectiva què faré aquest vespre, abans de dormir. Veure cinema de franc a casa és avui més difícil, però això tampoc no és cap tragèdia.

Jo, com tota persona moderada, estic disposat a pagar per veure cinema. Però no acabo d'entendre per què una pel·li no costa un euro. Un euro i escaig és el que pago pel diari. ¿És més difícil fer una pel·li que un diari? I una cançó? Kodachrome , d'en Paul Simon, és més fàcil de fer que el Marca ? I l' Angry birds ? Per què he de pagar més per veure un documental que per estar-me hora i mitja disparant ocells contra construccions ridícules farcides de porcs? Tot això val, si fa o no fa, un euro. Per què cinema i literatura són diferents? ¿No entenen productors i editors que, posats a triar, la gent tendeix a passar l'estona amb allò que costa un sol euro? Se'm dirà que és car rodar una pel·lícula, que en una persecució s'hi destrossen cotxes i que això puja. Però en moltes cançons hi escolto secció de vent. Que no és car llogar un bon trompetista?

En algun moment del segle XX, la música que la gent escoltava per ballar va passar de ser interpretada per una orquestra a ser-ho per quatre xavals amb instruments electrificats. La música, esclar, no era la mateixa, però la gent volia moure's, no comptar músics, i les big bands es van extingir. El cinema, tal com el coneixem avui, és ja un fòssil cultural, com ho és l'òpera o la pintura al fresc. Theo Angelopoulos ha mort atropellat per una moto i és una pèrdua. Però ara mateix, en algun lloc, algú altre està fent bones històries que només ens costaran un euro.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT