Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Que tot continuï com sempre

Els que van pronosticar que mai no veuríem tots els bars sense fum ara admeten que potser sí que està passant, però anuncien que durarà poc, que de seguida es relaxarà la norma. És una actitud curiosa, que confon desitjos amb realitat, i que pretén disfressar de predicció argumentada una resistència al canvi instintiva. La història dels controls a la carretera n'és plena d'exemples. Gent que va trigar a lligar-se el cinturó, o que fins i tot fingia que se'l posava per esquivar la multa, però no se'l cordava del tot, no fos cas que l'enginy li salvés la vida i hagués de cedir. L'argumentari dels que es neguen a assumir nous límits es basa en una idea elemental: que les coses han de continuar com sempre, i entenen sempre com l'època que els convé. I es complementa amb dos punts addicionals com a reforç intel·lectual: algun presumpte estudi que assegura que la mesura en qüestió no serà útil, i la teoria conspiratòria que conclou que es fa pel gust malèvol de coartar llibertats i amb afany recaptatori. Això topa sovint amb dades estadístiques que confirmen que es redueix el nombre de morts, però en aquest cas es recorre al punt quart, i definitiu: és cert que s'ha millorat, però és per altres causes, que han coincidit en el temps per pura casualitat.

La demagògia contra alguns avenços saludables és incòmoda, però amb el temps acabarà sent entranyable, i si mai desaparegués la trobaríem a faltar i tot.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT