22/08/2011

Què faríem sense Mourinho?

1 min

Tots d'acord, i tant. És un pallús, un carallot, un brètol i un bordegàs. Com a mínim. També és mal guanyador, pitjor perdedor, aconsegueix corrompre el caràcter dels jugadors més impassibles i dóna un exemple pèssim a les criatures, a més d'ales a tots els troglodites que encara van al futbol a veure qui la té més grossa, que no són pocs.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara: dit tot això, s'hi ha d'afegir que José Mourinho és un regal del cel per a molts mitjans de comunicació que a hores d'ara, si no el tinguessin, se l'haurien d'inventar. De què parlarien, si no? Mourinho els ofereix un compendi de barroeria, vulgaritat, xuleria i mala educació que els resulta fascinant, i sobretot, rendible. Parlar de Mourinho ven, i com més bé es vengui, més se'n parlarà. Aquest portuguès va tenir un dia la inspiració necessària per crear un personatge (que, a més, ha tingut la xamba de formar un tàndem irrepetible amb un altre gran personatge: el del seu arxiadversari, Pep Guardiola), i mentre el personatge triomfi i els mitjans li donin vida, podem estar segurs que en durà la representació fins a les últimes conseqüències. I que ningú (ni al Barça ni enlloc) intentarà aturar-lo, perquè genera espectacle (i, per tant, negoci) per a tothom.

Per cert: ara que ja hem vist l'esceneta del dit a l'ull aproximadament un milió dues-cents mil vegades, podrien tenir la caritat cristiana de deixar d'emetre-la? Com a mínim, fins que el senyor Mourinho es digni a tornar a ficar el dit en algun lloc inconvenient. Va, s'admeten propostes.

stats