Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Que marxin però que puguin tornar

Aquesta setmana hem sabut que la millor estudiant de selectivitat ja compta que potser li tocarà anar a treballar a fora, i quan hem buscat què se n'havia fet dels que van treure les millors notes fa deu anys, els hem trobat majoritàriament a l'estranger. Els brillants marxen, dèiem ahir, i el titular genera reaccions diverses. A mi no és el que més em preocupa, que els brillants se'n vagin; de fet, pateixo poc pels brillants, que tenen molts números per sortir-se'n. En aquest cas sóc egoista i pateixo per nosaltres, pel que ens perdem. Fins i tot m'agrada pensar que van a enriquir el seu coneixement a fora, i per això m'agradaria encara més que poguessin tornar, que els recuperéssim quan s'hagin format més. Patir, el que es diu patir, ho faig més pels que no són tan brillants, pels que ho són però no ho podran demostrar si la meritocràcia s'encalla, per la nostra capacitat de seduir talent de fora així com d'altres atrauen el nostre. Vivim una revolució universitària a tot el món, i voldria creure que aprofitant el canvi de paradigma sabrem millorar les nostres universitats, coordinar-les bé, evitar duplicitats, modernitzar-les, sumar esforços, crear i captar savis i consolidar un campus propi atractiu a escala internacional que treballi pel que l'altre dia Tresserras definia com "l'elitisme multitudinari", donar al màxim de gent l'oportunitat transformadora del coneixement.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT