Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Què n'hem de pensar, d'Eurovegas?

La Muntsa està separada i té un fill que és el seu millor amic, perquè la Muntsa sempre ha estat una dona oberta i la millor amiga del seu fill. De fet, els dissabtes, l'acompanya sempre a ballar al Salvation. Els seus amics l'adoren.

Ara, la Muntsa té un mig pretendent, però no li agrada. A la Muntsa li agradaria un home (separat com ella, perquè un solter de la seva edat és sospitós) sensible. Un home que la trobés la dona més bonica i interessant de la creació. Un home que, quan la Muntsa expliqués anècdotes de les seves germanes (la Muntsa sempre explica anècdotes de les seves germanes) l'escoltés amb tot l'interès. Un home que fos comprensiu quan la Muntsa té la regla, i fogós quan no la té. Un home aventurer, com el d' Els ponts de Madison .

En canvi, el pretendent de la Muntsa és molt avorrit i molt lleig. Té panxa. I a sobre, fa xats amb altres dones. I no és sensible (no li va agradar gens Profesor Lazhar ). De manera que la Muntsa decideix que l'engegarà. No el vol. Ella vol un home romàntic, no un home que queda amb ella perquè no troba res més.

Però just quan vol engegar-lo, descobreix que hi ha una altra dona -una madrilenya coneguda d'ella- que hi està interessada. El troba ben plantat, sexi, excitant i divertit. I és aleshores, en veure que la madrilenya el vol pescar, quan la Muntsa es mor de gelosia. "Mai serà d'ella -es diu-. Ha de ser meu o de ningú".

Aquest sentiment, més o menys, és el que té servidora amb Eurovegas. Em sembla horrorós que ens obrim de cames davant d'en Sheldon i em penso que els oficis que els catalans podrem fer als seus casinos no seran el de crupier (no tenim el nivell d'anglès necessari), sinó el de senyora de companyia i de la neteja. Però el meu pitjor malson és que Eurovegas se'n va a Madrid.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT