Que posin peatges a les farmàcies

Encara recordo els dies en què van col·locar-nos la propaganda sobre la racionalització de la despesa farmacèutica amb frases com "A partir d'ara tot seran genèrics" o bé "Només receptarem les càpsules exactes per a cada tractament. Ni una més". Allò (també) va ser fum i ha derivat en això d'ara consistent en el fet que aviat haurem d'anar a les farmàcies amb una còpia de la declaració de la renda i un certificat de bona conducta del banc per poder creuar les cabines de peatge que situaran a la porta. I és que no falta gaire perquè l'expressió "Me'n vaig a la farmàcia" sigui símptoma de tenir moooolts possibles. Però el més simpàtic de la cosa és tot el que paguem: 1) la Seguretat Social pròpiament dita, o bé l'impost revolucion... ui, perdó, la quota d'autònom, que són obligatòries, 2) el cèntim sanitari de la benzina (que realment són 2,4 cèntims per cada litre), 3) l'euro per recepta, 4) els medicaments segons la renda, 5) les mútues i 6) (i últim de moment) els medicaments que deixen de subvencionar i que, atenció, han estat qualificats per la ministra Mato com "de baixa utilitat terapèutica" i, per alguns metges, com a "poc eficients" o directament "inútils". Però, esclar, ja se sap que a Espanya tots som iguals i no paguem per territori, sinó com a contribuents individuals (síííííí, i tant) i, per tant, el punt 2 només el paguem unes quantes comunitats, el punt 3, només els catalans, i el 4 un govern format per PSOE i PP instal·lat a Vitòria ha dit que tururut. I llavors és quan un (humil) servidor conclou: escolti, sí, està molt bé intentar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, però si no tenim gent ni capacitat per fer-lo, recoi, cap al pilar de cinc, que és el nostre nivell, no? Que traduït seria: si no ens podem pagar un cert tipus de sanitat, paguem la que podem mantenir, perquè obligar-nos a cotitzar per sis llocs diferents és una miqueta abusiu, no troba?