Que es posin d’acord, sisplau, en si Escòcia s’assembla a Catalunya
S’ASSEMBLEN els casos escocès i català, segons Madrid? Depèn. Quan Londres accepta un referèndum independentista, no. Quan guanya l’opció de quedar-se al Regne Unit, aleshores sí. Si Escòcia vol un segon referèndum, per continuar a la UE, ara com a estat propi, altre cop no s’assemblen. Però si Rajoy exerceix el seu dret a veto perquè no hi entri, doncs sí, sí que s’assemblen. I així anar fent. L’exemple més clar és el titular de La Razón sobre l’assumpte: “La llei és la llei, per a Catalunya i per a Escòcia”, intentant amagar que es tracta d’una discrecionalitat política, no pas de cap mandat legislatiu. La Vanguardia juga més fi. A l’editorial admet que els independentistes escocesos “tenen un argument molt sòlid” per reclamar un nou referèndum d’independència. Però recorda, al mateix temps, que “més enllà de la cortesia i la bona voluntat, Brussel·les no té cap més opció que remetre les peticions escoceses a Londres, encara que allà els referèndums ja no estiguin de moda”.
A les portades, la paraula clau d’aquest dijous és “veta”, que apareix conjugada d’una manera o altra a les primeres pàgines d’ El Mundo, l’ Abc, El Punt Avui i l’ARA. Tot i que els titulars són molt similars, quan apareixen a la premsa catalana es llegeix en evident to de denúncia, mentre que la mateixa frase o equivalent, sota una capçalera de Madrid, fa que n’emani un víctor de torero, torero cap al líder popular. ¿Els sona la frase “el mitjà és el missatge”? Doncs és exactament això.
FALTA ‘BACKGROUND’
“El nacionalisme converteix la destitució de De Alfonso en una arenga contra Espanya”, diu la portada d’ El Mundo, aquell diari que va publicar un fals compte suís de Trias, pocs dies després que De Alfonso en parlés amb el ministre. Ahà.
