28/07/2012

Que tinguin el coratge per dir-te la veritat

1 min

Una de les sofisticacions de la condició humana és com ens autojustifiquem i ens fem quadrar la biografia. Sol funcionar, aparentment: com que són coses que ens diem nosaltres mateixos, ens les creiem. No seré jo qui em menteixi, si sóc tan estricte amb la veritat, si m'afecta tant quan un altre m'enganya. Però cal sospitar d'aquestes autoexplicacions si encaixen massa bé, si són massa lògiques, si fan lligar les peces de manera simple i superficial, si solem sortir-ne benparats, si sempre ens confirmen que teníem un motiu. I si tenen més format de conte que de novel·la, perquè fa por trobar a dins nostre alguna cosa que ens descol·loqui. De sobte algú que no ets tu i que et coneix i té capacitat d'anàlisi et diu com ets i perquè fas el que fas, i la clava. Si tens el valor de reconèixer-t'hi l'impacte serà diferent: aquest que et retraten sí que ets tu. Una pista complementària per saber que ho ets és si allò et fa mal, si s'escapa de la teva autojustificació habitual. Et serà molt útil superar aquest estat de xoc, la vergonya d'haver-te despullat. I segur que decidiràs buscar i mantenir amics que tinguin coratge per dir-te la veritat, o bé professionals de la psicologia que t'ajudin a gratar més endins i et facin de GPS perquè no t'hi perdis o no triïs els camins de mentida, que generalment són els fàcils, els que no curen perquè no piquen.

stats