Què som tu i jo?

Ens creuem. Jo sóc l’expressió i la caricatura del cosmopolitisme, tu ets l’expressió i la caricatura de l’arcaisme. Tu portes mocador al cap i un vestit llarg, balder, fins als peus. Vas vestida així perquè ets musulmana, però a mi em recordes una castanyera. Jo porto gorra de beisbol i malles negres i ajustades. Vaig vestida així perquè estic fent esport, però a tu et recordo una tonyina. Els meus ulls expressen compassiva superioritat cap a tu. Els teus ulls expressen compassiva superioritat cap a mi. Jo penso que la teva filla i la teva néta ja no seran com tu. Tu penses que la meva àvia i la meva mare no van ser com jo. Jo simplifico i exagero. Tu simplifiques i exageres. Procures demostrar-me que jo no sóc per a tu un estereotip. Procuro demostrar-te que tu no ets per a mi un estereotip. Però no ens hi esforcem gaire. És cansat matisar constantment.

Per tant, et miro el mocador, de la marca Chanel. Al cap i a la fi, doncs, tu també vols presumir. Penso en el que (potser) et perds. Anar pel carrer al costat del teu home, no al darrere. Els cabells al vent, entrar sola en un bar i demanar vi, banyar-te a la piscina sense vestimenta i permisos especials. Mirar obertament els homes, valorar-los. Deixar que et mirin i et valorin. Anar sola per la vida, no donar explicacions, no complir preceptes, el desig sexual.

Per tant, em mires la gorra. És una gorra de propaganda d’una marca de pinsos. Al cap i a la fi, doncs, jo que puc no presumeixo, ni duc els cabells llargs. Penses en el que (potser) em perdo. La llum i l’esperança de la religió, no haver-se de sentir valorada pels homes, passar desapercebuda, sentir-te tan agombolada per la família. La tradició, el respecte als grans.

Si portessis motxilla no podria evitar fer una broma. Per un instant, et miraria com si fossis terrorista. Si portés un bat de beisbol no podries evitar pensar una broma. Per un instant, em miraries com si fos Charlie Hebdo.