Publicitat
Publicitat

Què vol dir 'democràcia'?

En menys d'una setmana he sentit o llegit tres o quatre cops el vell lloc comú segons el qual el terme democràcia significa poder del poble . Ho vaig llegir, per exemple, en una entrevista que feien a Esteve Soler, autor d'una obra de teatre que duu per títol Contra la democràcia . La resta d'al·lusions tenien a veure amb l'actualitat, molt especialment amb l'intent d'UPyD i IU de canviar la llei electoral espanyola per mitjà de l'amplificació mediàtica de mobilitzacions efímeres que després van escapar al seu control. És cert que democràcia vol dir poder del poble ? Abans de respondre aquesta pregunta convé fer una precisió elemental: no és el mateix parlar de què són les coses que aspirar que siguin d'una altra manera. En aquest cas és perfectament legítim que unes persones creguin que la democràcia ha de ser allò, i que les de la vora opinin, en canvi, que ha de ser allò altre. El que no és legítim ni decorós és treure'ns etimologies de la màniga, inventar-nos episodis històrics o tergiversar la naturalesa de determinades institucions de l'antiguitat. El terme democràcia no vol dir poder del poble . En grec, el terme demos no té res a veure amb allò que ara identificaríem amb el conjunt de la ciutadania, la majoria, el poble i coses semblants.

Al llarg de la dècada del 510 abans de Crist, Clístenes va fer a Atenes una reforma que avui qualificaríem d'administrativa. El territori de la polis (ciutat estat) d'Atenes fou dividit en un conjunt de circumscripcions, que és el que en realitat vol dir demos . Els demoi eren les persones amb dret a vot en les esmentades demarcacions, és a dir, el subjecte del sistema. No eren de cap manera el poble, ni la majoria, ni altres coses similars. Es tractava d'un cens en el sentit literal de la paraula, i era extraordinàriament reduït: no podien votar les dones, ni els nombrosos metoikos (estrangers), ni els milers i milers de doulos (esclaus), ni els que estaven sotmesos a la llei de l'ostracisme, ni, evidentment, els menors d'edat, etc. Tot i que, per raons òbvies, resulta difícil fer-ne un càlcul fidedigne, és probable que els demoi no arribessin a ultrapassar mai el 10% o el 15% del total de la població.

Demos vol dir el que acabem d'explicar. Afortunadament, les restriccions de la fórmula no ens convencien i les vam canviar. D'altres, en canvi, continuen formant part de la idea original. Per exemple, la democràcia neix i continua aparellada, per mitjà de la llei d'Hondt i d'altres mecanismes semblants, a la noció de territorialitat. En qualsevol cas, les dues idees nuclears de la democràcia són les d' isonomia i isegoria . La primera vol dir, si fa no fa, igualtat davant la llei ; la segona, igualtat en la paraula (en el sentit de tenir el dret d'expressar les pròpies idees de manera efectiva). Actualment, la noció d' isonomia sembla més aviat indiscutible: tret d'algun cavernícola tronat, no crec que ningú vulgui negar el dret de vot a les dones, posem per cas. La qüestió de la isegoria , en canvi, és molt més complexa: ¿les noves tecnologies permeten aprofundir en aquesta igualtat en la paraula o bé la distorsionen enganyosament? Sense perspectiva històrica i un punt d'ingenuïtat, sembla que la comunicació de masses és per força emancipadora. La realitat del segle XX va ser ben bé una altra: l'ascens dels totalitarismes és impensable sense la ràdio (i la seva caiguda també, convé afegir). Els missatges SMS, el Twitter i el Facebook generen la il·lusió d'una xarxa "social" en què, en realitat, hi ha un lligam circumstancial, superficial i volàtil, tal com hem tingut ocasió de constatar-ho les darreres setmanes.

La paraula democràcia no vol dir, sense més ni més, poder del poble . La democràcia només és un sistema polític que garanteix més equitat i benestar als ciutadans que la resta de sistemes coneguts i experimentats. A diferència dels totalitarismes no aspira a un món perfecte i feliç, sinó a un món millor. Per a molts això és poc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT