Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Qüestionar o esquivar la norma

Vèiem divendres passat que la forma de pronom relatiu preposició + què no sempre es pot canviar per preposició + el qual, la qual, etc. "Allò del qual vull parlar" és incorrecte normativament. Ha de ser "Allò de què vull parlar".

I ho remarco perquè una de les gramàtiques més ambicioses per a no catalanoparlants que s'han editat recentment, una obra que ja deixa ben clar al títol que vol ser pràctica, sembla que ha decidit que una de les maneres de ser-ho és ometre els relatius preposició + què.

Està pensada per ajudar abnegats professors a ensenyar el català a alumnes de cultures i llengües molt diverses. I vol posar com a model -és lògic- un català pràctic, que no atabali amb formes que no s'usen.

Però tens la sensació que l'equip de pedagogs que l'han redactada, constatant la duresa de la normativa, en lloc de qüestionar-la, l'esquiven. Si no, no s'entén que, al capítol dels pronoms relatius, hagin optat per ignorar aquesta forma.

Poden dir que pertany al registre formal escrit i no és "viva i freqüent". ¿Però no es podria dir el mateix de preposició + el qual? ¿És més viu "És el llibre amb el qual aprenc llatí" que "És el llibre amb què aprenc llatí"?

Si volem ensenyar al nouvingut un català pràctic, que senti al carrer, hem d'acceptar que és més intuïtiva i natural la forma preposició + el que, tot i no ser normativa: "És el llibre amb el que aprenc llatí".

I si el que és pràctic no és a la norma, potser val més demanar que s'ampliï que retallar el que ens hi fa nosa i deixar-la coixa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT