Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Quina fi del món més inoportuna

Avui és 21-02-2012, una data capicua, i falten deu mesos perquè s'acabi el món segons els maies. Gabriel Pernau us explica en aquest mateix diari la fascinació per les prediccions apocalíptiques. Ho lamento pels autors de les profecies però han tingut mala sort, estem massa enfeinats pensant com arribar al desembre per patir per la fi del món. Vull dir que a banda d'algun reportatge com aquest per donar-li context històric, cultural i cinematogràfic, poca cosa pescaran. I mira que, dintre dels anuncis a fer, que s'acabi el món en principi hauria de ser una notícia d'interès general, perquè interpel·la a tothom. Però ens troben escarmentats amb l'esgotament de l'arribada del 2000, aquella nit que ens pensàvem que petarien els ordinadors i no sabíem que els ordinadors serien justament l'única cosa que funcionaria en aquest mil·lenni, i que el que petaria seria tota la resta. S'han acabat els temps en què els que feien pronòstics de futur tenien la dignitat i la intel·ligència de fer-ho a llarg termini, a temps que ningú els demanés explicacions. Ara les profecies de pa sucat amb oli les fan agències de ràting, economistes catastrofistes, creadors de teories conspiratòries i inventors de rumors. Vivim al dia i hi ha poc glamur, fins i tot el catastrofisme s'improvisa. I en el fons pensem que si mai s'acaba el món, es resoldrà de cop el drama de les hipoteques eternes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT