Quotes: dues idees en contra, tres a favor
El Parlament Europeu aposta per les quotes femenines i el primer que em ve al cap són dues idees que tiren enrere. La primera és la tristesa que encara calgui recórrer a aquests mètodes, i la segona alguns resultats nefastos de la seva aplicació que hem pogut patir (tot i que hi ha part de culpa de qui obeeix les quotes de tan mala gana i de manera tan improvisada que sembla que hi jugui a la contra). Arrenco amb aquesta doble incomoditat, que es resumiria amb un "em costa estar-hi del tot a favor". Però de seguida em vénen al cap com a mínim tres arguments favorables molt contundents. El primer és que la incorporació de la dona als poders és un cercle virtuós que necessita un inici: cal forçar-lo perquè més endavant funcioni de manera natural, quan ja tinguin visibilitat, s'hagin trencat motlles. El segon és que comença a ser dramàtic i injust la quantitat de talent femení, de dones que s'han format a fons i que queden aturades per unes inèrcies que tenen l'empenta dels segles. I el tercer no és ni un argument, és una constatació. He anat a algunes trobades d'alt nivell empresarial on de cent persones -cent- les dones es poden comptar amb els dits d'una mà. Em xoca perquè no sóc d'eixe món, però als assistents habituals ni tan sols els crida l'atenció. Autoaplicant-me quotes, i fet el recompte de dues idees en contra i tres a favor, voto que sí.
