RAÚL ENTRERRÍOS

EL CRISTIAN UGALDE I JO ens aixecarem a les nou del matí perquè a dos quarts de deu hem d'estar esmorzant amb la resta de l'equip. El partit contra l'IK Sävehof és aviat (16.16 hores) i això ens farà anar d'hora tot el dia. Normalment fem un entrenament matinal, però avui serà diferent: sessió de vídeo cap a les onze i passejada amb els companys del Barça Intersport per la ciutat sueca. L'objectiu és estirar les cames, distreure la ment i que ens toqui una mica l'aire. Dinarem cap al migdia, distribuïts en dues taules: una per a la gent del cos tècnic i una altra per als jugadors. Podem escollir què mengem en un bufet lliure, però les opcions són sempre les mateixes i és difícil sortir del clàssic menú dels esportistes: pasta i carn. Després anirem a les habitacions, a descansar una estona. Els dies que tenim partit sempre faig una migdiada, noto que el cos m'ho demana. De camí al pavelló escoltaré música a l'iPod, alguna cosa animada que m'ajudi a activar-me. Arribarem una hora i mitja abans del partit de Lliga de Campions. Jo acostumo a necessitar poc temps per preparar-me, ja que tan sols m'embeno els dits. Abans de la xerrada de l'entrenador m'agrada sortir a la pista per moure'm una mica i reconèixer l'espai en què jugarem el partit, fer-me'l meu. Escoltaré les últimes instruccions de l'entrenador i intentaré concentrar-me al màxim en els detalls. Després del partit acostumo a analitzar com ha anat perquè és quan tinc frescos els records. Crec que avui haurem d'anar amb pressa perquè hem d'anar a Göteborg, on agafarem un vol cap a casa.