Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

RAÜL Romeva

És eurodiputat per ICV i, per tant, passa quatre dies a la setmana a Brussel·les fent de parlamentari. Els altres tres, fa de pare.

em llevo a les 6.30 i cada dia esmorzo al mateix lloc i a la mateixa butaca. És al Karsmakers, un cafè que està davant del Parlament. És dels pocs llocs on no es pot fumar, i hi menjo un bagel amb pernil i formatge, un suc de taronja i un cafè ristretto . Després aniré al despatx, i trucaré a casa a veure si puc parlar amb la meva filla abans que marxi cap a escola. Obriré el Twitter, el Facebook i el blog i segurament escriuré un apunt sobre aquest article. A les 9.30 tinc la primera reunió amb la cúpula del grup parlamentari per preparar el ple de la tarda i després es farà extensiva a tots els col·legues verds. Dinaré amb el director de l'Agència de Drets Fonamentals de la UE, ja que estic treballant en una proposta de directiva horitzontal de no-discriminiació. A les tres començarà el ple; avui sobre la taula discutirem temes relatius a energia i innovació, residus elèctrics i electrònics, intentarem consensuar una resolució sobre Tunísia i parlarem del referèndum a Sudan del Sud, entre moltes altres coses. Quan es facin les vuit tornaré a passar pel despatx a revisar correus i notícies i aniré cap a casa. Al vespre m'agrada estar sol, fer-me un sopar senzill i mirar una mica TV3 per internet. També ho aprofito per avançar una mica amb una novel·la que estic escrivint. Abans d'anar a dormir llegiré unes pàgines del llibre Limit , de Frank Schätzing. Confio que sigui fins a les dotze, però sovint acaba sent una mica més tard.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT