Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

REI BALTASAR

S'ha passat la nit repartint joia entre els nens. Ara li toca descansar abans del viatge de tornada a l'Orient

AVUI NO EM LLEVARÉ, perquè no me n'he anat a dormir: m'he passat les últimes hores treballant de valent. Ha estat una nit llarga i intensa, però també la millor de l'any: feia 364 dies que esperava que arribés! Amb els meus companys, el Melcior i el Gaspar, hem recorregut totes les llars catalanes, i de tot el món, per repartir joguines entre tots els nens. Abans, tampoc no vam tenir temps d'aturar-nos: tot just arribats de l'Orient, vam gaudir de valent amb la cavalcada, saludant tothom i recollint les cartes dels més despistats, que les havien deixat per a l'últim moment.

Ara estic molt cansat, i també tip: en moltes cases m'han obsequiat, entre altres coses, amb torrons, neules, dolços, fruites i, fins i tot, cava. Els camells també s'han atipat, i ja els ha anat bé, perquè els calien forces per anar de balcó en balcó, de finestra en finestra i de porta en porta.

Aquesta nit ha estat dura i emocionant a parts iguals. Era la fi d'un llarg viatge que havíem preparant durant tot l'any. Hem hagut de ser sigil·losos -cal deixar els regals en silenci!- i també ràpids, ja que hi ha molt a repartir en només unes hores. Ens fa molt feliços complir els desitjos dels infants, tot i que, a vegades, ens toca repartir carbó als que no s'han portat del tot bé. A nosaltres ens encantaria no haver-ne de donar mai: voldria dir que tots els nens han fet bondat!

Avui ens toca, tant als camells com a nosaltres, descansar i recuperar forces abans d'emprendre el camí de tornada cap a l'Orient.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT