Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

ROCÍO MARTÍNEZ-SAMPERE: PSC.es d'última generació

No surt de cap associacionisme de barri sinó de l'elitisme dels think tanks. Amb postgrau a la London School i Castells de padrí, dissimula malament que és brillant, i els seus punts de vista vehements, quasi sobrats, fan una mica repel·lent el seu tracte cordial i amable.

Té la catalanitat dels 30-i-tants d'origen espanyol i oberts de ment que han pujat en un país prou normal perquè en parlin la llengua i la facin seva com a modernitat europeista i no pas com a símbol nacional.

Beu del progressisme -més liberal que socialista- que encarna tan bé Martin Sheen a The West Wing, i el mira tan embadalida abans d'anar a dormir que algun cop s'ha despertat quan li estava fent d'assessora en un anglès fluid al Despatx Oval.

Podria arribar a lluitar perquè puguem decidir en referèndum si volem continuar a Espanya, però encara potser amb més entusiasme ens intentarà convèncer que ens convé quedar'ns-hi.

Dins el PSC manté l'equidistància entre catalanistes i capitans, però si van mal dades sap que té un lloc a la Fundació Campalans. I si una cosa la tortura és no tenir clar si la seva gran ambició política la fa pitjor mare.

Va al Parlament tan mudada com una diputada de Madrid, però amb una estètica que combina mitges de color xiclet i vestit jaqueta. Només deixa que aflori el que té de pallassa amb un convencionalisme ben llampant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT