Rahola. El retorn

Dilluns a Els matins de TV3 es va produir un fet sorprenent. Pilar Rahola tornava al plató on ens va donar grans escenes i reflexions punyents al costat de Josep Cuní. Són aquelles coses del bon rotllo. Un company del programa ha escrit Què pensa Pilar Rahola i els va semblar bé publicitar-li el llibre. Així doncs, la Rahola tornava a la cadena de la qual, un cop en va haver marxat (no abans), va escriure que sortia cara i que tenia massa treballadors, canals que ningú no veia i una directora que defensava TV3 com si fos un "terreny assetjat per l'enemic". Però tant se val. Hi va tornar contenta per parlar dels tres llibres que té al mercat.

Els excompanys de programa la van rebre amb els braços oberts. Helena Garcia Melero, esverada amb la visita, es va esforçar per remar a favor de l'estrella convidada. Casualment es va produir una d'aquelles fascinants al·legories que té a vegades la televisió. L'Empar Moliner, que després havia de parlar de l'afició a la caça del rei, va escoltar la conversa amb una escopeta a les mans, expectant. El realitzador es va encarregar, subtilment, de remarcar aquella sensació. La Rahola va carregar força contra el rei, va fer broma sobre el seu escot (el d'ella mateixa, vull dir) i va presumir de teta republicana. Va fer aquell discurs que la converteix en l'única mare, l'única persona amb conviccions familiars, l'única dona intel·lectual i l'única persona del país que tem la mort. La Rahola no ha viscut res que sigui impropi de la seva generació, però ho narra com si fos l'Apocalipsi. Això és el que la fa tan televisiva. Va arrossegar en aquella èpica Melero, que divertida s'esforçava a exercir de succedani de Cuní.

Des de principis de temporada, la Rahola ha rebut un tracte exquisit de TV3, primer amb El convidat i ara a Els matins . La Rahola podrà escriure que la (ex)directora i la cadena tenen molts problemes però cap que impedeixi que ella s'hi pugui publicitar abans de Sant Jordi.