Rajoy i Rubalcaba: una actitud irresponsable en plena tempesta
A hores d'ara Mariano Rajoy ja ha pogut comprovar que els mercats no esperen cap miracle el dia 20 a la nit, i que de fet no pensen ni esperar les eleccions. Ahir l'encara president, José Luis Rodríguez Zapatero, va haver de sortir a implorar una mica d'ajut al Banc Central Europeu per fer baixar la prima de risc dels 500 punts, on s'havia enfilat a mig matí. El BCE va actuar en la mesura justa per evitar la catàstrofe. I no hi ha cap motiu per creure que avui no passarà el mateix.
El que resulta incomprensible és que els candidats a encapçalar el pròxim govern espanyol no hagin aturat la campanya per fer una declaració conjunta en un moment tan crític, amb Espanya en zona de rescat. Al contrari, l'un, Rajoy, fa com si sentís ploure i fins i tot fa broma admetent que l'estat està "embargat". I l'altre segueix negant taxativament la possibilitat d'una intervenció, quan el govern del seu propi partit ha hagut de sortir a demanar auxili. Un gest d'unitat, apadrinat fins i tot pel president Zapatero, almenys hauria transmès la imatge que tots dos són conscients de la gravetat de la situació, més enllà de l'efecte pràctic que pogués tenir per calmar els mercats.
També es troba a faltar un pronunciament clar dels polítics catalans, i en especial del president, Artur Mas. Catalunya representa el 20% de l'economia espanyola i la seva veu s'ha de fer sentir en aquest moment de trasbals.
Cal enviar senyals clars del que es vol fer, articular una aliança europea i, un cop acceptada l'austeritat, forçar la cancellera alemanya, Angela Merkel, a acceptar que el Banc Central Europeu pugui fer servir tota la potència financera per demostrar que l'eurozona no acceptarà atacs especulatius contra cap dels seus membres, i també a plantejar-se els eurobons.
Res de tot això serà possible si els polítics no assumeixen el lideratge que la ciutadania reclama. L'alternativa ja l'hem vist a Itàlia o Grècia: un govern de tecnòcrates amb una legitimitat democràtica dubtosa.
