Rajoy no ha deixat cap opció als sindicats amb la reforma laboral

Convocar una vaga general mentre ens endinsem en la recessió, amb les conseqüències econòmiques que comporta aturar un país, mereix una seriosa reflexió sobre els seus objectius, sobre la seva oportunitat i sobre la seva utilitat.

Els sindicats han trigat a decidir que la convocaven. Els comentaris del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, captats per un micròfon indiscret, en què donava per fet que la reforma laboral li costaria una vaga general van desactivar la retòrica d'amenaçar amb el grau més elevat que pot tenir una protesta ciutadana. Si la Moncloa dóna per descomptat que l'aturada es farà i això no ha modificat ni un mil·límetre el contingut de la reforma, l'estratègia de convocar-la és arriscada. El context no facilita que Rajoy es faci enrere: per l'excepcionalitat de la situació, perquè el tomb radical en matèria laboral l'han celebrat tant els governs europeus com la Comissió -que, en canvi, rebutgen l'adopció d'un objectiu de dèficit superior al previst- i perquè la reforma ha rebut més suport polític del que necessitava, començant per CiU.

Els sindicats saben que si la protesta no té un seguiment molt massiu hauran cremat el seu principal cartutx. Les protestes de demà seran un termòmetre del malestar.

Dit això, Rajoy no havia deixat gaires opcions als sindicats. Per la forma -ni els ha rebut, cosa que sí que ha fet el rei- i, sobretot, pel fons. Ha centrat una reforma, en molts aspectes necessària, exclusivament a donar facilitats als empresaris a costa d'un retrocés en els drets laborals sense precedents. Pel que fa a la creació d'ocupació, l'únic que sabem és que el govern espanyol preveu que enguany, amb reforma, es destruiran 630.000 llocs de treball, gairebé cent mil més que l'any passat, sense reforma. Rajoy no ha fet res per esvair la sensació que la càrrega de la crisi només la suporta una part de la societat. La tramitació d'esmenes li dóna una oportunitat per desactivar una vaga incòmoda. Esperem que faci gestos. Si no, serà inevitable.