Rajoy i els éssers humans normals
Recordem que el president d’Espanya és un home que es diu Mariano Rajoy. És un recordatori oportú perquè es tracta d’un personatge amb tendència a desaparèixer amb el pas del temps, com una taca d’humitat. Però tot i així, intenta fer exercicis d’autoritat. El cap de setmana passat va demanar el vot per al seu partit, el PP, perquè segons ell és la formació dels “éssers humans normals”.
Per pura lògica, això significa que les persones que no voten el PP no són normals. Deuen ser anormals, o bé subnormals. És més, els votants de partits que no siguin el PP no deuen ser ni tan sols ésser humans, normals o no. El president ho va expressar així, i si ho diu el president deu ser veritat.
Jo mateix, de fet, si em permeten la confessió, feia anys que em sentia raret, i ara entenc que això és pel fet que mai he votat el PP. Això em converteix, clarament, en un espècimen anormal o subnormal, i en un ésser dubtosament humà. Jo em pensava que ho era, però ara m’adono que l’única traça d’humanitat que hi ha en la meva persona és que m’agrada el cuinat de llenties, cosa en la qual em penso que coincideixo amb aquest gran estadista que és Mariano Rajoy.
Ara pot semblar que me’n rigui, però ho dic molt seriosament. Em penedesc profundament de no haver estat votant del PP en la meva vida, i per tant de contribuir a un sabotatge de la humanitat i de la normalitat que segurament explica els problemes que arrosseguem. Jo és que només de veure les cares del president Rajoy, del seu gabinet de govern i dels dirigents del seu partit, ja veig la normalitat personificada. Cospedal, Moragas, Sáenz de Santamaría, Wert, Fernández Díaz, Margallo, Báñez. Un bany de normalitat que deixa en evidència qualsevol opinió discrepant.
La simple i normal veritat és que el PP està histèric davant de les seves perspectives electorals, i que en reacció a aquesta situació aixequen la veu cada vegada més fort i de pitjor manera. Que un president que es presenta a la reelecció apel·li al vot de “la gent normal” és una anormalitat que hauria de passar als annals (mai més ben dit) dels despropòsits polítics. No tornarem a recitar l’enfilall de casos de corrupció que pengen del PP, per no fer la cançó de l’enfadós i perquè tothom ja els coneix de sobres. Però si aquest partit representa la gent normal, Al Capone també devia fer-ho. Que Mariano Rajoy hagi intentat representar la imatge de l’espanyol moderat és una altra broma que intentarem obviar. Amb el PP les hem viscudes de tants colors que ara només ens faltava que ens arenguessin sobre la normalitat. Els dirigents d’aquest partit que són a la presó o pendents de judici deuen ser un exemple del que vol la gent normal. Mariano Rajoy, el primer ministre més desacreditat d’Europa, deu ser també un model del que desitja la gent normal. Si volen poden causar-nos fàstic i mal de cap, però com a mínim que no ens causin rialles als que no som normals i mai no hem volgut ser-ho. Això sí, encara ens atrevim a autoqualificar-nos com a éssers humans.
