Rajoy fa de futuròleg

Com a molta gent, em causa una curiositat profunda quin destí ha decidit el PSOE per a si mateix que sigui gaire diferent del dels lèmmings, aquests animalons simpàtics en aparença però que tenen una acusada tendència al suïcidi col·lectiu. El dels socialistes, a més, i com diu algun dels seus nombrosos exvotants o expossibles votants, és un suïcidi a càmera lenta. Anem veient com cau una de les dues grans forces polítiques sorgides de la Transició, i observem que cau lentament i a consciència. Sembla que s’hi complaguin.

Sap molt de greu donar la raó a un personatge tan obtús i nociu com Rajoy, però no n’hi falta quan s’adreça al líder dels socialistes espanyols, aquest Pedro Sánchez que sembla haver sortit d’una nevera de líders criogenitzats, i li etziba: “Molt em temo que vostè no arribarà al govern d’Espanya”. A Rajoy arribar-hi li va costar déu i ajuda, com cantaven els Manel, i segurament serà el primer president espanyol que no renovarà mandat en molts d’anys, a causa de la seva nefasta labor que tots hem pogut veure i valorar. Per posar-ne un exemple recent, intentar legislar sobre el jihadisme és un fet tan penós que ni tan sols mereix comentari. Ja que hi som, senyor Rajoy, legisli sobre el canvi climàtic, i faci-ho amb l’assessorament d’aquell cosí seu que deia que no existia. O legisli sobre les llaminadures, sota el consell d’aquella nena que invocava quan no era capaç de guanyar-li un debat ni tan sols a Zapatero. Legisli sobre el que vulgui, tot i ser conscient que li queda molt poc per passar a la història com el president més incompetent que ha conegut la seva estimada Espanya. Hem conegut González, hem hagut de sofrir Aznar, ens vam empassar Zapatero, però no havíem vist mai un desastre com vostè, tan digne de comparèixer no davant dels tribunals ni d’una comissió d’investigació, sinó davant les càmeres d’un film dels germans Farrelly. Dos tontos muy tontos seria un cant a la intel·ligència en comparació amb el paperot d’estrassa que vostè ha fet al capdavant del govern espanyol.

I, tanmateix, en una cosa té raó: Pedro Sánchez té tota la pinta que mai no arribarà a rellevar-lo a vostè en el càrrec. No per res, sinó perquè la ciutadania s’ha cansat d’aguantar inútils. Els socialistes tenen un problema de desintegració interna, tant a nivell estatal com autonòmic i municipal. Es dessagnen per dins, a causa d’uns mals que es diuen partitocràcia i dirigisme. Com Mariano Raoy, jo també sóc del parer que passaran molts d’anys abans que el PSOE torni a ser un partit de referència, si és que mai torna a ser-ho. S’ho han guanyat a pols. ¿En benefici de Podem/Podemos? És molt possible, i no crec que aquesta sigui tampoc cap bona notícia. En qualsevol cas, no serà a favor d’un PP que, a imitació del seu rival fins ara més directe, es consumeix dins la seva pròpia immundícia. És cert: molt possiblement Pedro Sánchez no serà mai president del govern d’Espanya. I encara més cert: Mariano Rajoy no ho serà mai més. Valenta pèrdua de temps.